Aquest matí hem anat a La Fatarella a passar
una mica de fred i a participar en la sortida que organitzen los companys de Pinyó
Fixo. Havíem de ser quatre però un dels pros va fer massa parlar ahir a la nit
i s’ha quedat curant lo mal al llit.
Arribem a La Fatarella mitja hora abans de la
sortida i desprès d’abrigar-mos lo millor que hem pogut, mos en anem al costat
d’una foguera terrible que donava una escalforeta la mar de bona. Estàvem a 3º
i es notava i encara hi havia algun valent que anava amb pantalons curts...Mare
quin fred!!
Sortim a les 9 puntuals i, igual que la
setmana passada a Xerta, amb tranquil·litat i sense presses. Comencem a pujar
sense patir massa per arribar a la pista que connecta tots los molins. Des d’aquí
dalt hi ha una vista fantàstica de tota la Ribera i fins als Pirineus, que es
veien perfectament cap allà al fons amb totes les muntanyes nevades. I baix als
nostres peus teníem Ascó i l’Esteve comenta que mai havia vist la nuclear tant
petita. Desprès veiem Flix, Riba-roja i arribem a la sendera de 2 quilometres i
mig. Quina meravella més meravellosa!! Amb poques pedres, excepte la primera
baixada que imposava respecte, tot terra de bosc d’aquella que et convida a
anar ràpid, passant entre pins sempre cap avall, una altra baixada molt forta i
ja som a baix amb una rialla d’orella a orella. I ho torno a dir, quina meravella!!
Només per aquesta sendera valia l’esforç de venir. Un cop a baix agafem la
carretera i cap amunt, tornem a entrar a una pista i fem lo camí de retorn cap
al poble. Però una miqueta abans d’arribar, la gent de Pinyó Fixo mos tenia
preparada una sorpresa en forma de pujada curta però que devia ser del 30%.
Res, peu a terra i cap amunt. Quan arribem al poble ja hi ha un bon ambient de
gent que ha vingut a participar de la Festa de l’oli i a menjar un clotxa d’aquelles
bones, bones. Com que teníem gana, ni pensem en fer la foto de rigor d’una suculència
com aquesta, però puc assegurar que era de luxe: mig pa, arengada, botifarra,
un parell d’alls, un parell de tomaques, un gotet amb olives i un tall de coc d’avellanes
que l’Angel diu que és típic d’aquí. Ho hem posat a coure amb les brases d’aquella
foguera tant terrible que mos ha calentat dos hores abans i a menjar amb un bon
got de vi negre i cap a casa més contents que un gínjol.
Bona sortida, molt recomanable i on segur que
tornarem l’any que ve. S’ha d’agrair al club Pinyó Fixo que segueixi
organitzant aquesta sortida on lo més important es passar-ho bé. I molt bé que
mos ho hem passat, sobretot amb la sendera. No se si ho he dit abans però era
una meravella.