Tot això mentre recuperàvem les forces desprès de la cursa:
- Que? Com t’ha anat?
-
Bé, bé... almenys no hem quedat los últims, no?
-
Si, i tampoc hem patit tant. L’any
passat la vaig trobar més dura, potser perquè era el primer any i mos va agafar
una mica desprevinguts.
-
Ja passa això, ja: ho veus tot pla
i et penses que serà un passeig, però quan comences a frenar i arrancar la cosa
canvia. La primera vegada dius “farem relleus de dos voltes” però que ràpid te’n
penedeixes!!
-
Hahahaha!! Si, si, si, encara me’n
recordo com aixecava la ma demanant lo relleu, quin patiment!!
-
Sort que aquest esmorzar ho
compensa tot.
-
I tant!! No entenc com no s’apunta
més gent perquè això és una meravella: una rostida de campionat, pa torrat, vi
sense fi, coca... i sense pagar res!!
-
Si xeic, no se si menjarem gaire a
l’hora de dinar. I avui he d’anar a casa els sogres.
-
No res, home, que en un parell d’hores
ho tindràs tot als peus. Es bona aquesta coca, eh?
-
Boníssima, ja n’he menjat dos
talls i estic per emporta’m la caixa sencera.
-
Això, i li regales a la sogra que estarà
contenta.
-
Doncs no és mala idea...
I al final vam marxar sense la caixa de coca,
es clar, però molt contents de com havia anat la magnifica matinal ciclista. L’organització
un 10. A naltros ja mos podeu comptar com a fixes per totes les curses de Sant
Antoni que feu, encara que sigui una setmana més tard.
Felicitats i moltes gràcies.
