diumenge, 30 de juny de 2013

Diumenge de duatló



Avui hem anat cap a Móra per fer una sortida amb los amics de la Penya que sempre mos sorprenen. Dani, que és coneix tots los camins i senders de la comarca i més, ha proposat d’anar cap a la font del Teix i, sense cap objecció, cap allà hem anat. Naltros hauríem volgut anar a investigar lo circuit de la Cursa de l’Auberge que es farà diumenge que ve, però no mos han fet cas i tampoc hem volgut insistir massa. Potser millor, perquè així nomes patirem una vegada. 
 Anem per carretera fins a Ginestar i pugem per la pista de les brosses per anar empalmant camins i acabar sortint a la carretera del Perelló. Un recorregut poc exigent on tothom anava xerrant i sense patiments. Creuem la carretera i anem fent fins que els del davant diuen “bandera verda i fins a la bassa”. Normalment aquest comentari vol dir que comença lo patiment. I així ha estat. Primer una pujadeta, desprès planet, una altra pujadeta, planet, una bona rampa i una altra i una altra i això no s’acaba mai i on és la bassa que no la veig. Finalment arribem a la bassa, tota plena d’aigua que donaven ganes de llançar-s’hi de cap. Fem cinc minuts de descans i Dani diu de pujar fins a la font del Teix, que està allà dalt i des d’on hi ha molt bones vistes. Doncs anem-hi. I aquí comencem la duatló. Amaguem una mica les bicis, no sigui que pugi algú amb camió i mos les robi, i tirem amunt amb un calcat que no és lo més adequat però que al final fa la seua funció. Anem pujant com cabretes i passem per davant d’un  bosc de teixos increïble. Aquests arbres deuen ser molt vells i potser tenen cent o dos-cents anys o ves a saber i és difícil trobar arbres tan vells a les nostres comarques per culpa dels incendis. Arribem a la font del Teix d’on raja una aigua fresca, fresca i que, en tot moment, ha tingut una boca o una ampolla al davall. Des d’aquí dalt hi ha unes vistes espectaculars de la cubeta de Móra, les muntanyes de Tivissa, lo Montsià i, fins i tot, s’endevinen los Pirineus allà al fons entre la boirina. I comentem lo poc que coneixem les coses que tenim més a prop. Fem viatges a la quinta forca que mos costen un munt de diners i és la primera vegada que molts de naltros pugem aquí dalt. Almenys avui ja hi hem pujat i ara toca baixar. I si pujar ha costa una mica baixar tampoc serà molt fàcil perquè hi ha una bona pendent i, com ja he dit abans, perquè no portem lo calçat més adequat per aquest tipus d’activitat. Amb alguna relliscada que altra arribem a la bassa, agafem les bicis i avall que fa baixada. Seguim lo mateix camí que hem fet de pujada fins que mos desviem per seguir el barranc dels Burgans i sortir a la carretera davant del castell de Miravet. D’aquí fins a Móra per carretera amb algun intent de relleu poc reeixit, una escapada neutralitzada i arribada en grup pel camí de la Sénia. I cadascú cap a casa seua fins diumenge que ve quan mos tornarem a veure a la Cursa de l’Auberge de Benissanet, que promet ser de les més dures de la Xallenge.


dilluns, 3 de juny de 2013

5ª Duextrem



Tornavem a ser una bona representació de tivissans ahir a Amposta amb la presencia de l’Andreu però la baixa de l’Antonio que haurà d’estar uns quants dies sense tocar la bicicleta. A la finca del Cabiscol tot estava a punt per una bona matinal multi esportiva, amb proves de marxa, duatlo i btt. Aquesta gent de Montbike quan s’hi fiquen, ho fan a l’engròs.
I amb màxima puntualitat sortim al galop, perquè aquí a Amposta no fan servir motos per obrir la cursa, sinó un cavall. Doncs au, tots darrere el cavall fins arribar a la clàssica pujada per sortir de la finca i que obliga a posar peu a terra nomes començar. La cursa es va estirant i quan tornem a passar per la finca desprès d’haver fet la primera pujada forta a Quicolis i la primera baixada per sendereta potent, encara s’estira més. A la sortida de la finca em trobo amb tres cavalls que semblava que també volien participar i havien decidit saltar la tanca, però es veu que el reglament no ho permetia i els van tornar a tancar. A partir d’aquí, un tros d’asfalt per anar-mos apropant a la Paridora, un nom ben apropiat. Anem pel costat de l’autopista i després per un barranc destrossa cames i que t’ompli de dubtes a l’hora de decidir quina és la millor tècnica per travessar-lo: anar ràpid amb lo perill de que marxi la roda del davant o lent amb lo perill de quedar-te clavat? Res, avant com sigui i que duri poc.  Com totes les coses, lo patiment s’acaba i ara enfilem la serreta de Freginals amb una sendera de pujada que fa patir i una sendera de baixada que fa xalar. A baix mos espera un avituallament i ara si que comença lo patiment de veritat. Amunt, amunt, amunt cap a la Paridora amb unes rampes dalt que et fan donar-ho tot. No son tan fortes com les de Riba-roja però ben poc s’hi porten.  Lo premi per arribar dalt, és una sendera de baixada espectacular. Avall i a sac!! Ara ja anem de tornada i nomes mos queda passar per Freginals i tornar a pujar per la sendera de Quicolis però amb 40 quilometres a les cames que es fan notar i de quina manera. A més d’un li van començar a pujar músculs i agafa rampes d’elevat voltatge. Però aquesta pujada també tenia premi en forma de sendera de baixada molt xaladora fins arribar a meta. S’ha acabat!! A per la cervesa i la baldana, esperar que vagi arribant tothom i cap a casa a fer la migdiada. I amb tota la historia vam acabar marxant sense fer ni una fotografia. Devíem estar realment cansats...
Enguany hi ha hagut alguns canvis respecte a l’any passat que han fet la cursa molt més bonica. Les senderes son totes fantàstiques i amb trossos de tota classe i nivell i aquell tros que vam passar per uns aiguamolls va ser molt bonic i tot un encert.
Felicitar a l’organització i a tots los voluntaris per una cursa fantàstica. Lo circuit estava molt ben marcat, hi havia gent allí on havia de ser-hi i el tracte que mos doneu a l’arribada és immillorable. I encara te més mèrit fent tres curses alhora!!
Ara mos queda un meset per descansar fins a la BTT de l’Auberge a Benissanet. I això de descansar ho diem per dir perquè ja sabem que aquí no descansa ni Deu. Bé, n’hi ha un que si.

Classificacions dels socis del Club entre 173 participants:
Víctor – 37 – 2:28
Andreu – 77 – 2:50
Ferran – 81 – 2:51
Jaume – 120 – 3:12
Oscar – 134 – 3:22
Àngel – 156 – 3:41
L’Esteve va haver de retirar-se per problemes físics que esperem estiguin solucionats per la propera cursa.

Adrià – 39 - 2:31.
Felicitats a tots. Ja en tenim una altra al sac!