diumenge, 29 de gener de 2012

Mare, fa fred


Això es lo que han degut pensar uns quants aquest mati quan han obert un ull i han decidit quedar-se al llit i no tocar la bici. Però almenys hi han hagut sis valents que no s’arronsen i pensen que el diumenge es dia de sortir peti qui peti.
O sigui que a les 9 ja érem a la Societat i preparats per fer un tomb que mos havia de portar fins a Mora i tornar per Darmos i La Serra. Ha estat una sortida tranquila, amb un solet que mos ha anat calentant cada cop mes (Jaume inclús s’ha hagut de treure els guants) i que ha servit per anar junts un grup de gent que normalment no coincidim. Serà la primera de moltes sortides.
I a l’arribar al poble tres han anat cap a casa i tres han anat a fer la sendera nova del mas de Quelo. Desgraciadament les motos ja hi han passat i han desmuntat un parell de zones que havíem arreglat fa un parell de setmanes. Que us faci profit nois i sempre us tindre present a les meues pregaries.
I el cap de setmana que ve cadascú que faci el que pugui perquè es Sant Blai i no hi ha programada cap sortida pel diumenge. Haureu d’esperar fins lo 12 que anem a Llaberia amb los de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre. Pot ser una sortida èpica.

dilluns, 16 de gener de 2012

Extrem Freeride

Cap de setmana intens


Aquest cap de setmana hem tingut mes feina de la que estàvem acostumats fins ara, però mos ho hem passat molt be i repetirem.
Dissabte anem a netejar tres senderes de les que no diré els noms per no facilitar la localització als impresentables de les motos que ronden per aquí. Quan hi passeu, si mai ho feu, ja sabreu quines son.
En la primera, hem construït un pontet, hem podat alguns arbres i tallat branques mortes. També hem arreglat una mica les pedres del camí i hem decidit que tornarem mes endavant per començar a recuperar l’empedrat original que ha anat desapareixent amb lo temps i la manca de manteniment. Si volem tenir senderes per on poder xalar a base de be, hem de treballar una miqueta, que els camins, com tot, no es mantenen sols. I tampoc no es que sigui una feina molt feixuga perquè amb una moto serra, pic, pala, xapo, estisores de podar i , sobretot, ganes de passar-ho be, fas un munt de feina sense donar-te’n compte.
La segona sendera es mes curta i nomes cal tallar unes quantes branques i treure una mica de brossa. Aquí el problema ha estat que l’Angel quasi li deixa un record a la DKW al calcular malament les distancies. Sort que els plàstics laterals han parat lo cop...
Desprès d’una hora i mitja ja hem acabat  i decidim anar a esmorzar a la Societat. I quin esmorzar!! Dos pams de llangonissa, un ou ferrat, carxofa i patates fregides, pa a dojo, mitjana i carajillo. Com uns campions, que mos ho mereixem.
Tornem a arrancar cap a la ultima sendera. Aquí ja hem tingut una mica mes de feina perquè hem hagut d’omplir uns quants escorrics i fer una bona poda d’arbres. Però també ho hem enllestir en un parell d’hores. Ara sembla un passeig i mos morim de ganes de passar-hi en la bici, però haurem d’esperar fins la setmana que ve perquè demà hi ha la Cursa de relleus de Benissanet. O sigui que cap a casa i quedem per demà a quarts de deu.
Diumenge marxem cap a Benissanet a participar, per primera vegada, en una cursa de relleus per parelles. Les normes son ben senzilles: durant una hora s’han de donar voltes a un circuit. Arribem amb lo temps just per inscriure-mos i fer un tomb de reconeixement a un circuit pla de 1.200 metres. Les parelles som l’Angel amb Joan Marc i l’Antonio amb Ferran. Quedem en fer dues voltes per relleu. Comença la cursa amb una sortida en tromba que observem des de la part de darrere del grup perquè, com que no anem a guanyar, millor no prendre mal en alguna caiguda. Ben aviat mos donem compte de que això serà mes dur de lo que mos pensàvem. O sigui que de dues voltes res de res. Una i gracies, que la temporada encara no ha començat i no estem per apretar massa. A mida que avança la cursa passa una cosa molt curiosa: quan et toca fer la volta sembla que cada cop la fas mes lenta, però quan la fa l’altre, sembla que voli i encara no t’has recuperat que ja has de tornar a sortir. Quines coses...
Desprès d’una hora ja s’ha acabat i ara toca esmorzar: una bona rostida de baldanes, llangonissa, pinxos, cansalada amb pa torrat i uns porrons de vi que rajaven a base de be. I de postres, coca. Fantàstic!! S’ha d’agrair a la gent de Benissanet que hagin muntat aquest festival on lo cost d’inscripció es zero, fas una cursa diferent i, a mes, et tracten la mar de be. L’any que ve tornarem.
I com que hem acabat aviadet, decidim enfilar cap al poble i anar a provar una de les senderes que vam netejar ahir. Quina meravella!! Per arribar-hi cal pujar unes bones rampotes, però s’ho mereix. La part de dalt es bastant tècnica i amb pedra solta, després venen uns escorrics on hi cap la bici sencera i s’acaba amb unes corbes de descens i una rampa final amb escorric que et posa a prova. Molt, molt be. Diumenge la tornarem a fer.
I divendres reunió per poder captar mes socis i començar a engrandir el club.