dimarts, 19 de març de 2013

Marxa Trenca-torrompers a La Pobla de Massaluca

A les nou del matí, quatre membres del Club BTT Tivissa,  arribem a la Pobla de Massaluca. Anem a buscar els dorsals i un d’ells decideix fer la ruta llarga. Els altres tres optem per la curta. Sortim, puntuals, a les nou i mitja fent una volta per dins del poble d’un quilòmetre aproximadament. 
Comencem a rodar pel camí i de seguida trobem la primera senda. Es fa una mica de tap al principi de la senda però ràpidament comencem a agafar posició. Al tercer quilòmetre de la sortida trobem la separació entre la ruta llarga i la curta. Ja teníem clar quina faríem...
Rodem una estona per pista i trobem la segona senda.  Impressionant. Tenia uns desnivells d’un 17%, més o menys, amb unes revoltes molt tancades i molt llarga. El terreny estava immillorable.
Arribant a baix, després d’uns 4 quilòmetres de senda, trobem un barranc ple de lliseres i  d’aigua, una mica tècnic. De seguida tornem a pujar per una senda fins arribar a la pista on fem uns quants quilòmetres amunt i avall amb uns bons desnivells, tal i com ha de ser una bona cursa de Trenca-torrompers.
Parem en el primer avituallament. Mengem i bevem i a tornar-hi!
Trobem la tercera senda. Res a envejar a les altres, genial! Tota de terra, amb l’escòrrec al mig on la bici s’agafava molt bé i comentem una vegada més: “quina passada les sendes!”.
Tornem a trobar pista i amunt, amunt i passem per el segon avituallament on no parem, seguim endavant…
Als 30 quilòmetres aproximadament arribem a meta on ens esperava el millor, la botifarrada, la cervesa i  el vi de la Terra Alta.
La cursa va ser fantàstica, vam xalar molt del terreny i de les vistes.
Des del club volem felicitar a l’organització ja que estava tot molt ben senyalitzat, els dos avituallaments eren de líquid i sòlid i, com a fi de festa, hi havia un gran esmorzar. L’any vinent segur que hi tornarem!!

Classificació  dels socis btt Tivissa.

Antonio. 7 – 1:52
Oscar. 8 – 1:52
Angel. 18 – 2:09
Esteve. 79 -3:23  (Circuit llarg)

diumenge, 10 de març de 2013

Xallenge David Duaigües a Seròs



Un dels dubtes que tenia quan mos vam apuntar a la IV Xallenge David Duaigües, era perquè hi havia tanta gent. Que te d’especial? Per que més de 600 ciclistes van cap al Segrià dos diumenges seguits a participar en unes proves que, per la majoria, son les primeres de la temporada? I quan hem arribat aquest matí a Seròs encara estava més sorprès, al veure un grup ben nombrós de gent de La Cala, un parell de Tortosa... xeic, aquests venen de lluny i no es fan tants quilometres sense una raó. I quan ha acabat la cursa ho he entès.
Avui hem arribat amb temps de sobres per poder preparar-ho tot sense haver de córrer i poder menjar alguna cosa abans de la sortida, cosa que no vam poder fer la setmana passada que vam anar a toc de pito: una mica de pa torrat fregat amb all i oli, tall de cansalada i un bon porro de vi negre, que ja ho diu la dita: més val un traguet de vi negre, que tota l’aigua del Segre. Cinc minuts abans de la sortida neutralitzada i ja som a punt. Avui tots amb pantalon curt, que el dia acompanya. Arranquem al toc de la botzina i, com la setmana passada a Almatret, primer fem un bucle al voltant del poble per tornar a travessar l’arc de sortida i començar a pedalar de veritat. Primer, pista rodadora en molt bon estat, anar pujant i pujant i pujant fins que arribem a la primera sendera meravellosa, també en perfectes condicions gracies a la pluja d’aquesta setmana. Tot panal i per dins d’un túnel de pins i sense aglomeracions, cosa increïble tenint en compte la quantitat de gent que hi participava. A partir d’aquí tot un seguit de puja i baixa amb moltíssima sendera, amb algun tros tècnic on sempre hi havia un munt de bombers pel que pugues ser, trossos amb bastant fang on la roda del davant anava allí on ella volia, tota una pujada rodejat de camps de fonoll, anar fent mentre travessàvem  un camp ple de flors... i com aquell qui no vol, ja tornem a ser a prop del poble. Jo he fet los últims quilometres acompanyat d’una maquina i de la seua llebre que tot lo camí, tot, l’anava animant. Una cosa ben bonica de veure. Per cert, la maquina es diu Maria i la llebre Josep Antoni. I aquesta xica segur que donarà guerra a la Xallenger que comença lo 14 d’abril a Riba-roja.
Un cop arribats a lloc i rebre la corresponent bossa de regal, ràpidament cap al bar a buscar un parell de cerveses per recuperar l’esperit i esperar que arribi tothom. Al cap de deu minuts ja hi som tots i tornem a anar a buscar mes cervesa per poder acompanyar un bon tall de pa torrat i uns quants talls de cansalada. Amb l’ànim recuperat i desprès de fer-la petar amb uns quants companys, enfilem cap a casa amb una rialla d’orella a orella. Com diu l’Angel, osti si hem xalat avui!!
I per això ve tanta gent i de lluny: una organització fantàstica i uns recorreguts que tenen de tot. Si a més a més, et cuiden i et donen de menjar i beure tant com vulguis, que més es pot demanar? Com no ha de seguir venint la gent  cada any? A naltros ja mos hi podeu comptar com a fixes.
Agrair molt sincerament al Club Ciclista i Excursionista d’Almatret i al Club Ciclista Seròs la magnifica Xallenge que mos heu preparat i a tots los voluntaris i bombers per la seua participació, perquè com deia lo del micro, sense ells res de tot això seria possible. Moltes gracies i fins l’any que ve.
Classificació dels socis entre 338 participants que han acabat lo circuit llarg:
Ferran - 145 - 2:59
Jaume - 209 - 3:18
Esteve - 259 - 3:34
Àngel - 267 - 3:38

diumenge, 3 de març de 2013

Xallenge David Duaigües a Almatret



Avui, tres socis del club hem anat a participar a la primera de les dos proves de la Xallenge David Duaigües que s’ha fet a Almatret, un poble petit de la comarca del Segrià amb uns 400 habitants.  I clar, quan se’t presenten 650 ciclistes amb ganes de passar-ho be, tot lo poble hi participa. Gran ambient a la plaça, on les graelles ja rostien carn i pa des de primera hora del matí acompanyat d’uns bons porronets de vi. Naltros decidim anar per feina, agafar els dorsals i no omplir-mos la panxa que sinó desprès les conseqüències poden ser nefastes. Quedem d’acord que tots farem lo circuit curt d’uns 25 quilometres perquè el llarg és de 45 quilometres i els últims 5 o 6 son tots de pujada amb un desnivell no apte per segons quines edats. O sigui, com portar 40 quilometres al cos i haver de pujar des de Padrells fins al coll de Monetze. Hi ha coses que es millor deixar-les pels pros.

A les 9 tocades es dona la sortida i primer fem un tomb circular per estirar el grup i tornar a travessar lo poble en direcció al riu primer per pista i desprès per una sendera llarguíssima i molt divertida tot i les pedres que relliscaven bastant i que van donar mes d’un ensurt, però realment la xalada va ser bona, bona de veritat. Primer anàvem per damunt de la boira que desprès es va anar obrint i va acabar desapareixent quan vam arribar baix de tot al costat del riu. Aquí tornem a agafar pista i anem seguint lo riu durant una estona fins que arribem al segon avituallament per començar la pujada del dia. Amunt, amunt, amunt i quan ja semblava que erets dalt, giraves un tomb i tornava a pujar amunt, amunt i tornem a repetir: gires un tomb i amunt. Això no s’acaba mai!! Finalment arribem a un control on me posen un gomet i em diuen “Cap avall!!” i jo pregunto “Tots cap avall? Los de la curta també?” “Aquest és lo circuit llarg, la separació era al començament de la sendera”. Macagondena!!  Però si jo volia fer la curta!! Penso durant uns segons si passar de tot i tirar avall, però no em veig amb cor de tornar a fer aquesta pujada una altra vegada.  I, molt sàviament, decideixo preguntar-li al del control com puc anar cap al poble, que ja n’he tingut prou “Agafa aquesta pista amunt i acabaràs sortint a la carretera una mica abans d’Almatret”. Doncs au, som-hi, amunt per no perdre el costum. Veig alguna marca de pneumàtic i dedueixo que no soc l’únic que s’ha equivocat, encara que no em serveix de gaire consol. Trobo la carretera, enfilo cap al poble, torno a creuar-lo i a l’arribada em trobo amb los companys del club que ja feia mes de mitja hora que m’esperaven. Agafo la bossa d’obsequi, una beguda i cap al cotxe que ja tinc ganes de marxar.

O sigui, primer o segon o tercer o ves a saber quin classificat del circuit mitjà d’uns 35 quilometres, un circuit que ni hi és, ni se l’espera. Però com que havia de sortir en algun lloc, aquestes son les nostres posicions finals al circuit curt, on han participat 128 corredors:

Jaume – 21 – 1:23:15

Angel – 41 – 1:35:16

Ferran – 91 – 1:53:07

Diumenge que ve farem lo circuit llarg de la segona prova d’aquesta Xallenge a Seròs. Suposo que allí segur que no m’equivocaré...