dilluns, 18 de juny de 2012

IV Duextrem


Hi ha moments, en una cursa, que penses “ Que hi faig jo aquí, patint sense necessitat? Amb lo be que estaria a casa o a la platja. No em tornareu a veure més lo pel per aquí” I acabes la cursa i tots aquests pensaments desapareixen i ja fas plans per l’any que ve per tornar-hi mentre et menges un tall de pa amb baldana i una cervesa.
Doncs això és una mica lo que va passar ahir a la IV Duextrem d’Amposta organitzada per la gent de Montbike.
Arribem, com sempre, amb temps de sobres a la finca del Cabiscol, un lloc fantàstic damunt d’Amposta amb un petit llac, ovelles, cavalls i maduixots al costat del camí que feien molt bona pinta.  Anem a recollir lo dorsal, però abans veiem passar als de l’Extrem Team que han vingut a participar a la cursa de muntanya i que tenen la sortida a les vuit del matí. A dos quarts de nou surten los participants de la marxa mentre naltros mos mengem uns talls de coc rapit i coca farcida de cabell d’àngel boníssims. Amb les piles carregades mos preparem per sortir al galop darrere d’un cavall com es habitual a la Duextrem. I també com es habitual, desseguida hem de baixar de la bici per fer la primera pujadota de sortida de la finca que mos porta a un camí asfaltat i a rodar. Fem un petit tomb que és nou d’enguany i que mos torna a la finca. A partir d’aquí, com sempre: amunt i avall, amunt i avall. Fem trossos molt rodadors per pistes i camins asfaltats, senderes de pujada, senderes de baixada, barrancs eterns que no s’acaben mai, que fan que la sensació de calor sigui molt alta i que ajuden a pensar en allò que he dit al principi. Sort que hi ha molts avituallaments que ajuden a passar-ho millor. Repetim alguns trossos de la cursa de Santa Bàrbara però al reves: allò que va ser pujada ara és baixada. D’això se’n diu amortització de territori. La part final del recorregut mos fa entrar a Freginals per una pujada matadora i tornada cap al Cabiscol amb la ja coneguda pujada del camí asfaltat per on havíem passat feia unes tres hores. Arribem uns millor que altres i directes a per la cervesa que ja sabíem que trobaríem. Després la teca i a comentar la jugada, saludar als de l’Extrem que, com sempre, han fet molt millor paper que naltros amb la mega crack Thais arribant primera. També saludem al Xut i l’Yrene que han vingut a portar la copa que va rebre en nom de la Xallenger com a la millor iniciativa esportiva de l’any. I ben merescuda.
Tornant cap al poble parlàvem del gust que dona baixar a fer la Duextrem: organització impecable, recorregut ben marcat i on et tracten de meravella: la cervesa no s’acaba mai!! I s’ha de tenir en compte que organitzen quatre esdeveniments alhora: duatló, cursa de muntanya, marxa i cursa btt. Recomanable al 100%. I com sempre diem, encara que tinguem pensaments contraris en alguna fase de la cursa, l’any que ve tornarem. Felicitats una vegada més.
I aquesta es la classificació dels membres del club:
Victor       57        2:41
Josep       58        2:41
Ferran      105      3:13
Angel       115      3:17
Jaume      122      3:25
I ara a descansar fins lo 8 de juliol que anirem a fer los Senders del Dip. Aquesta cursa no forma part de la Xallenger però mos fa molta il·lusió participar-hi i servirà d’entrenament per la cursa de l’auberge a Benissanet la setmana següent. Aquí si que patirem...

dilluns, 11 de juny de 2012

Canvi de plans


Ahir teníem previst fer el possible recorregut llarg de A per la Cabra d’enguany però vam decidir canviar i anar cap a Gavadà passant per Aumet,.una zona que feia temps que no visitàvem.
La pujada fins al coll de Monetze la vam fer sense suar massa però la calor ja apretava i encara no eren les nou... A partir d’aquí tot baixada fins a Aumet. Abans d'arribar-hi trobem una bici que algú que devia fer dos metres d'alt ja no volia. Quin ferro! Desprès d'una pujadeta per arribar a la pista de Gavadà, fem parada llarga perquè l’Angel ha perdut lo bidó d’aigua i ha de tornar enrere a buscar-lo i, quan ja marxàvem, em dono compte de que la meua roda esta desinflada. Quatre manxades i amunt, meravelles del tubeless. Agafem la pista direcció a Gavadà i la baixada a sac fins que se li creua un gos a l’Antonio que no se’l menja per centímetres: anaven gos, gossa i un cadellet. Desapareixen pel bosc i naltros camí de tornada cap a Tivissa per les Moles. La meua roda seguia perdent aire i a l’arribar baix decideixo anar per carretera fins al poble mentre els altres se’n van a fer l’ultima sendera del dia.
Arribo a casa amb la roda baix de tot. Be, ja ho miraré a la tarda que ara m’he de dutxar i anar a bufar al casament de Quimo, que no s’espera la cançó que li tenim preparada. Felicitats company!!
I diumenge que ve cap a Amposta per participar a la Duextrem, quarta prova de la Xallenger.