diumenge, 18 de novembre de 2012

Entrega de trofeus de la Xallenger Btt Terres de l’Ebre 2012


Ahir es va fer el lliurament dels trofeus als participants de la Xallenger d’enguany al Casal de Benissanet. Cinc dels socis del club teníem trofeus com a Finisher de 6 o 7 proves i cap allà vam anar, a participar de la festa i poder tornar a saludar gent amb la que hem gaudit i patit durant les 7 proves que han conformat la Xallenger 2012.

Lo temps va fer que la festa no fos tant lluïda com tots hauríem volgut perquè hi va haver molta gent de Tortosa i pobles de més avall que no va poder venir per culpa de l’aiguat que els hi estava caient: los barrancs baixaven plens com feia temps que no es veia. Los que vam tenir la sort de ser-hi vam poder tornar a gaudir d’un incombustible amo del micròfon com és Paco. Mos vam fer un bon tip de riure.
Primer es van donar els trofeus als Finishers de 5, 6 i 7 proves, cridant a tots los components del cada club alhora, fet que va agilitzar molt lo lliurament d’aquests trofeus. Després ja es va anar cridant individualment als guanyadors de les diferents categories així com al club amb mes punts i amb mes participants. Finalment un petit aperitiu, xerradeta amb la gent i cap a casa a veure el futbol. Després, naltros encara vam seguir la festa amb un soparet al Missamaroi per celebrar tot lo que hem fet durant aquest any i parlar de nous projectes per l’any que ve. I com que teníem bona corda, un se’n va anar a Vandellos a veure Xeic! i Obrint Pas i als altres encara mos va donar temps d’anar al Kempes a fer un combinat abans d’anar a dormir. I sense patir, perquè ja sabíem que avui no podríem sortir: aigua, aigua i més aigua. I que no s’aturi, que encara recordem com estaven de secs los camins, los bancals i tot lo bosc aquest estiu. Per aquestes terres diem que lo riu és vida i, per tant, l’aigua és vida. Que plogui, que si no podem sortir amb bici, sortirem a buscar caragols.
I ara fins al 2 de desembre, que anirem cap a Xerta per participar en la 12ª Volta a la Moleta.

dilluns, 12 de novembre de 2012

Sortida a La Fou


Primera sortida amb una mica de fred, o sigui que tots amb pantalons llargs i jaqueta. A les 9 del matí ja estàvem pedalant direcció cap a les Moles per pujar fins al Motarro i baixar fins a Capçanes. Mos trobem als caçadors que ja estaven preparant la batuda, però naltros anem cap a una altra banda. Millor per tots. Les pujades se fan llargues i pesades perquè les rodes rellisquen molt i cal un extra d’esforç, precisament l’endemà que alguns van marxar al llit amb un perdigó a l’ala. Res millor que una sortida com aquesta per purificar el cos d’elements tòxics.
Arribem al Motarro sense incidències i comencem la baixada a bon ritme. Quan arribem baix, l’Angel punxa la roda. Sort del líquid meravellós que és un dels millors amics del ciclista. Unes quantes manxades, girar la roda i avant. Arribem al mas del Rame i la roda de l’Antonio comença a treure nuvolets de líquid blanc mentre fa un soroll d’olla exprés. Una altra punxada, però a ell li preocupava més lo bruta que havia quedat la bici amb tot aquest líquid enganxós. Esperem que es tapi el forat i, mentrestant, mos anem gelant. Estem a 9º i fa una mica de ventet que se t’acaba ficant dins si no et bellugues. Va, marxem que això ja està. Ara mos cal pujar una mica i fer la baixada més complicada fins arribar a La Fou. És una sendera plena de pedrots que t’obliguen a baixar de la bici molt més del que voldríem però només al principi. Després ja està neta i seguim sense problemes fins arribar a La Fou on l’aigua baixa amb ganes. Aprofitem per omplir los bidons i l’Antonio per netejar la bici. Ara ja està més tranquil...
Anem cap a Capçanes i pugem per la vora del pantà direcció a La Serra. Es nota que ha plogut i ara es veu molt més ple i bonic. Encara han de caure bastant més litres però almenys ja no es veu lo fons tot sec i quartejat. Arribem a La Serra on hi ha lo començament del tram de ralli. Los Mossos mos diuen que de passar per la carretera, nanai. Decidim doncs, anar fins a Tivissa pel mateix camí de la cursa de la Cabra però en sentit contrari. Quan havíem deixat la carretera i començàvem la pista, l’Oscar també punxa. Està clar que avui és lo nostre dia!! L’hi fica un esprai que sempre porta com a solució d’emergència i, oh, sorpresa, funciona!! Normalment, aquests trastes estan caducats quan los necessites. Almenys hem tingut sort. Seguim cap a la Riola de Zit a bon ritme perqué és tard i hi ha compromisos familiars per atendre. Finalment arribem a la carretera amb tots los bancals plens de cotxes i dels afeccionats al ralli. Hi haurà més d’un pagès que avui no estarà gens content quan vagi a mirar com li han deixat lo tros. I per acabar d’arrodonir lo dia mos trobem amb un capsot de l’organització que no mos deixava fer cent metres de carretera perquè deia que allà on volíem anar naltros no hi havia cap sendera. Però com se pot ser tant carnús? I un munt de gent caminant per la carretera i a naltros mos volia fer anar a tombar. Sort que els que l’acompanyaven eren més joves i estaven més centrats i mos han deixat passar. Que mos has de dir a naltros on son les senderes del nostre poble? Tu i tot lo ralli us en podeu anar a una altra banda que aquí no us necessitem. Nomes mos ho deixeu tot brut i destrossat i tot lo benefici cap a Salou, perquè aquí al poble ningú hi ha gastat res. Quina manera d’acabar una sortida que, tot i les punxades, havia anat la mar de bé. En fi, tal dia farà un any.
I demà, a buscar rovellons.

dijous, 8 de novembre de 2012

Horari d'hivern


Amb lo canvi d’hora va arribar la foscor i s’han acabat les sortides en grup entre setmana. Ara toca rodet o sortir amb llum. Intentarem fer un circuit nocturn al voltant del poble, semblant al que fan a Móra, però de moment, això és lo que hi ha.
Los diumenges i dies de festa sortirem a dos quarts de 9 del matí des de la Societat. I allí decidirem quin recorregut fem en funció de la gent i del temps que faci.
Doncs au, ja ho sabeu. Com més serem, més riurem.

diumenge, 4 de novembre de 2012

1ª Cursa de Relleus de Tivissa



Ja feia dies que preparàvem aquesta cursa perquè volíem que tot sortís be i no hi hagués cap problema, ni cap queixa dels participants: sempre et vols lluir quan comences un projecte.
Dissabte a les 8 del matí ja érem al camp de futbol posant tanques, clavant estaques i lligant cinta, omplint les neveres de beure, comprovant l’equip de megafonia i assegurant-mos de que tot estava en ordre per l’endemà.
Arriba diumenge i mos aixequem amb pluja. Però com pot ser, si el Tomàs mos havia assegurat que no plouria? Bé, son les 7 del matí i encara queden dos hores per la sortida. Segur que el cel s’obrirà i tindrem una cursa fantàstica. Durant la nit algunes estaques han caigut i s’han de clavar millor, però tot lo demes aguanta bé. Arriben los primers participants i segueix plovent. Encenem lo foc per anar fent brases i segueix plovent. Arriben més participants i segueix plovent. Ai, ai ,ai que això sembla que no pararà. Son ja les 9 i segueix plovent. Decidim esperar una mica per veure si deixa de ploure. Al cap de deu minuts es comença a obrir el cel. Ara és lo moment. No, espera’t, espera’t!! Fa una mica de vent i mos tomba unes quantes estaques que s’han de tornar a clavar. Mentre les clavem torna a ploure. Es igual. Donem la sortida a tres quarts de deu. Clàxon i avant!!
Sortida estil campi qui pugui i desseguida es destaquen dos equips: lo 4, amb los germans Pau i Didac Marzà i lo 8, amb Josep Mª Grau i Manel Usach que imposen un ritme molt alt. Es van fent voltes al circuit de 800 m amb la majoria d’equips fent relleus cada volta, excepte Xavier Anglada que corre sol. Tot va funcionant bé, malgrat la pluja. Però estava clar que això no podia durar. Comença a bufar vent i mos tomba estaques, tanques i es vol emportar l’arc d’arribada que mos havia deixat Aubanell. Massa perillós per seguir, o sigui que decidim acabar la cursa quan portàvem mitja hora. Tothom a cobert i comencem a preparar l’esmorzar, que se’l tenen ben merescut: cansalada, baldanes, pa torrat, vi i altres begudes no alcoholiques.
Quan ja tenim a tothom ben alimentat i dutxadet, fem lo lliurament de trofeus que queda així:
·         Primera parella: Pau Marzà i Didac Marzà
·         Segona parella: Josep Mª Grau i Manel Usach
·         Tercera parella: Alfonso Moreno i Jordi Porta

·         Primer individual: Xavier Anglada

Després tots i totes los/les participants cap a casa i naltros a esmorzar, comentar la jugada i recollir-ho tot. No cal lamentar-se de la pluja ni del vent, son incontrolables. I com diu lo refrany, mai plou a gust de tothom. Hi ha coses que hem de millorar i retocs que s’han de fer perquè la 2ª Cursa de Relleus sigui molt més lluïda. Hem après moltes coses i hem xalat, tot i la que mos ha caigut a sobre.
Nomes mos queda donar les gracies a tots i totes los/les participants que han vingut fins a Tivissa per acompanyar-mos en una matinal ciclista passada per aigua. Esperem que l’any que ve torneu. Serà senyal de que heu xalat tant com naltros. Però no us podem garantir que no plogui una altra vegada...