diumenge, 16 de desembre del 2012

Amb bici per La Marató



Avui hem anat a Móra per participar a la pedalada per recaptar fons per La Marató de TV3. Un gran dia i una molt bona causa.
Sortim 10 persones, puntuals a les 9, des de Tivissa. Ens separem en tres grups: grup senderiste cap a Banyoles, grup tranquil cap al camí de l’abocador i grup racing cap a Darmós. Quedem en trobar-mos a l’entrada de Móra per poder arribar tots en grup. Lo grup senderiste arriba primer i al cap de cinc minuts lo grup racing. Esperem una miqueta per si arriba lo grup tranquil però ja es quasi l’hora i decidim marxar cap a l’ajuntament, no sigui cas que ja hi siguin. I efectivament, allí estaven tan panxos. Bé, ja hi som tots. Foto de rigor de tots los ciclistes i mos preparem per gaudir d’una matinal de ciclisme amb tranquil·litat i molt bon temps. Hi ha gent de Móra, Gandesa, La Ràpita, Benissanet, Ascó... xiquets i xiquetes, homes i dones, molt bona tropa.
Los companys de la Penya han preparat dos recorreguts: un que va fins al Pas de l’ase pel costat del riu i un altre que va pel barranc de Perles i torna pels Roianos fins a trobar l’altre grup i fer la tornada conjuntament. Sortim a ritme tranquil i així anem tota l’estona, aturant-mos un parell de vegades per reagrupar-mos i passant-ho bé un dia en que lo més important és ser-hi i poder lluir lo mallot de La Marató que, per cert, va una mica apretat de talla. Abans de les 12 ja tornem a ser al punt de sortida i fem l’ultima parada per prendre un petit piscolabis que mos ha preparat l’Ajuntament de Móra. Una estoneta de descans i agafem les bicis per fer la tornada seguint la via del tren fins a Darmós i per les Rioles fins a Tivissa. A quarts de dues ja érem a casa després d’haver fet 55 quilometres que ni s’han notat. Bé, l’Andreu si que ho ha notat perquè se li ha afluixat lo pedal i ha hagut de fer l’últim tros de carretera caminant. Però, tot i amb això, ha sigut un gran dia.

diumenge, 9 de desembre del 2012

Sortida btt Festa del’oli a La Fatarella


Aquest matí hem anat a La Fatarella a passar una mica de fred i a participar en la sortida que organitzen los companys de Pinyó Fixo. Havíem de ser quatre però un dels pros va fer massa parlar ahir a la nit i s’ha quedat curant lo mal al llit.
Arribem a La Fatarella mitja hora abans de la sortida i desprès d’abrigar-mos lo millor que hem pogut, mos en anem al costat d’una foguera terrible que donava una escalforeta la mar de bona. Estàvem a 3º i es notava i encara hi havia algun valent que anava amb pantalons curts...Mare quin fred!!
Sortim a les 9 puntuals i, igual que la setmana passada a Xerta, amb tranquil·litat i sense presses. Comencem a pujar sense patir massa per arribar a la pista que connecta tots los molins. Des d’aquí dalt hi ha una vista fantàstica de tota la Ribera i fins als Pirineus, que es veien perfectament cap allà al fons amb totes les muntanyes nevades. I baix als nostres peus teníem Ascó i l’Esteve comenta que mai havia vist la nuclear tant petita. Desprès veiem Flix, Riba-roja i arribem a la sendera de 2 quilometres i mig. Quina meravella més meravellosa!! Amb poques pedres, excepte la primera baixada que imposava respecte, tot terra de bosc d’aquella que et convida a anar ràpid, passant entre pins sempre cap avall, una altra baixada molt forta i ja som a baix amb una rialla d’orella a orella. I ho torno a dir, quina meravella!! Només per aquesta sendera valia l’esforç de venir. Un cop a baix agafem la carretera i cap amunt, tornem a entrar a una pista i fem lo camí de retorn cap al poble. Però una miqueta abans d’arribar, la gent de Pinyó Fixo mos tenia preparada una sorpresa en forma de pujada curta però que devia ser del 30%. Res, peu a terra i cap amunt. Quan arribem al poble ja hi ha un bon ambient de gent que ha vingut a participar de la Festa de l’oli i a menjar un clotxa d’aquelles bones, bones. Com que teníem gana, ni pensem en fer la foto de rigor d’una suculència com aquesta, però puc assegurar que era de luxe: mig pa, arengada, botifarra, un parell d’alls, un parell de tomaques, un gotet amb olives i un tall de coc d’avellanes que l’Angel diu que és típic d’aquí. Ho hem posat a coure amb les brases d’aquella foguera tant terrible que mos ha calentat dos hores abans i a menjar amb un bon got de vi negre i cap a casa més contents que un gínjol.
Bona sortida, molt recomanable i on segur que tornarem l’any que ve. S’ha d’agrair al club Pinyó Fixo que segueixi organitzant aquesta sortida on lo més important es passar-ho bé. I molt bé que mos ho hem passat, sobretot amb la sendera. No se si ho he dit abans però era una meravella.
I diumenge a participar amb La Marató de TV3, la nostra. Sortirem a les 9 des de la Societat per arribar a Móra abans de les 10 i afegir-mos a tots los ciclistes que, com naltros, participen en un acte de solidaritat amb les persones que pateixen del càncer. Serem més de 100 i segur que serà una sortida que recordarem durant molt de temps.

dimarts, 4 de desembre del 2012

12ª Volta a la Moleta


Diumenge havíem d’anar una tropa cap a Xerta per participar a la sortida que organitza cada any lo Club btt la Moleta, però, per una raó o una altra, al final hi vaig anar sol com un mussol.
Arribo a Xerta dels primers i me’n vaig a buscar el pitral. Bufa vent i fa fred, però almenys lo cel esta ras. Va arribant gent, sobretot de les comarques del delta. Crec que devia ser dels pocs que venien del nord... Es veuen moltes bicis dobles i unes quantes 29. I es que sempre és interessant veure quines bicis porta el personal i poder comentar detalls de les suspensions o canvis o ves a saber que.
O sigui que a les 9 tocades sortim en plan excursió: tots juntets, fent petar la xerrada i ningú ensenyant roda. Agafem un tros de via verda per anar pujant fins arribar al canal Xerta-Senia (que sempre va buit), que seguim una estona fins que girem a la dreta i comencem l’autentica volta a la Moleta: amunt i més amunt, ara pista, ara sendera i tot lo que puja, baixa avall i més avall, molta sendera d’aquella que xales com un xiquet petit. Arribem a un punt on m’he de parar per poder mirar tot lo que tinc davant dels ulls: allà al fons lo Delta, més a prop Tortosa i darrere meu los Ports. Com que feia vent, lo dia estava clar i es veia tot perfecte. Quina meravella! Segueixo baixant per la sendera i, un cop baix, ara toca tornar a pujar per una pista asfaltada que puja i puja i no s’acaba mai. Quin patiment. Ara som a la Font Nova i d’aquí marxarem cap a Alfara de Carles on hi ha un avituallament amb racions d’energia en forma de codonyat, trenca, plàtan i condiments varis. A partir d’aquí comença la tornada cap a Xerta amb molt de lo mateix i una mica més. Ara mos toca passar un riu, que a l’estiu deu ser un barranc, i que em deixa los peus xops. Mira que bé, amb lo fred que fa i només calia que me’n afegissin més. Però això encara no s’ha acabat perquè una mica més avant hem de tornar a creuar lo mateix riu una altra vegada. Si no t’havies mullat los peus la primera vegada, ara si que no te’n salves. Deixem lo riu/barranc i desprès de passar pel mig d’uns bancals, agafem una pista que mos acabarà portant de tornada al canal, que seguirem durant uns quants quilometres fins arribar a l’ultima sendera del dia que mos deixarà a Xerta, més concretament a la zona de barbacoes que hi ha al costa del canal. Allí mos mengem un plat de baldana, llangonissa i pa amb tomaca que no se’l salta un torero. Desprès un carajillet i cap a casa amb una rialla a la cara.
Aquesta trobada que organitzen los amics de la Moleta és molt recomanable. Hi ha molt bon ambient, ningú va amb presses, los del davant fan moltes parades per agrupar a la gent i lo recorregut és una meravella, molt menys castigador que la prova de la Xallenger que van organitzar enguany. I a més et donen un bon esmorzar. Que més voleu? Aquesta ha sigut la primera vegada que vinc a aquesta trobada i l’any que ve tornaré i se que no ho faré sol. Nomes em queda donar les gracies a l’organització i tots los voluntaris i voluntàries per fer-me passar un mati tant divertit. Felicitats.
I diumenge que ve a La Fatarella per participar a la Sortida btt Festa de l’oli.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Entrega de trofeus de la Xallenger Btt Terres de l’Ebre 2012


Ahir es va fer el lliurament dels trofeus als participants de la Xallenger d’enguany al Casal de Benissanet. Cinc dels socis del club teníem trofeus com a Finisher de 6 o 7 proves i cap allà vam anar, a participar de la festa i poder tornar a saludar gent amb la que hem gaudit i patit durant les 7 proves que han conformat la Xallenger 2012.

Lo temps va fer que la festa no fos tant lluïda com tots hauríem volgut perquè hi va haver molta gent de Tortosa i pobles de més avall que no va poder venir per culpa de l’aiguat que els hi estava caient: los barrancs baixaven plens com feia temps que no es veia. Los que vam tenir la sort de ser-hi vam poder tornar a gaudir d’un incombustible amo del micròfon com és Paco. Mos vam fer un bon tip de riure.
Primer es van donar els trofeus als Finishers de 5, 6 i 7 proves, cridant a tots los components del cada club alhora, fet que va agilitzar molt lo lliurament d’aquests trofeus. Després ja es va anar cridant individualment als guanyadors de les diferents categories així com al club amb mes punts i amb mes participants. Finalment un petit aperitiu, xerradeta amb la gent i cap a casa a veure el futbol. Després, naltros encara vam seguir la festa amb un soparet al Missamaroi per celebrar tot lo que hem fet durant aquest any i parlar de nous projectes per l’any que ve. I com que teníem bona corda, un se’n va anar a Vandellos a veure Xeic! i Obrint Pas i als altres encara mos va donar temps d’anar al Kempes a fer un combinat abans d’anar a dormir. I sense patir, perquè ja sabíem que avui no podríem sortir: aigua, aigua i més aigua. I que no s’aturi, que encara recordem com estaven de secs los camins, los bancals i tot lo bosc aquest estiu. Per aquestes terres diem que lo riu és vida i, per tant, l’aigua és vida. Que plogui, que si no podem sortir amb bici, sortirem a buscar caragols.
I ara fins al 2 de desembre, que anirem cap a Xerta per participar en la 12ª Volta a la Moleta.

dilluns, 12 de novembre del 2012

Sortida a La Fou


Primera sortida amb una mica de fred, o sigui que tots amb pantalons llargs i jaqueta. A les 9 del matí ja estàvem pedalant direcció cap a les Moles per pujar fins al Motarro i baixar fins a Capçanes. Mos trobem als caçadors que ja estaven preparant la batuda, però naltros anem cap a una altra banda. Millor per tots. Les pujades se fan llargues i pesades perquè les rodes rellisquen molt i cal un extra d’esforç, precisament l’endemà que alguns van marxar al llit amb un perdigó a l’ala. Res millor que una sortida com aquesta per purificar el cos d’elements tòxics.
Arribem al Motarro sense incidències i comencem la baixada a bon ritme. Quan arribem baix, l’Angel punxa la roda. Sort del líquid meravellós que és un dels millors amics del ciclista. Unes quantes manxades, girar la roda i avant. Arribem al mas del Rame i la roda de l’Antonio comença a treure nuvolets de líquid blanc mentre fa un soroll d’olla exprés. Una altra punxada, però a ell li preocupava més lo bruta que havia quedat la bici amb tot aquest líquid enganxós. Esperem que es tapi el forat i, mentrestant, mos anem gelant. Estem a 9º i fa una mica de ventet que se t’acaba ficant dins si no et bellugues. Va, marxem que això ja està. Ara mos cal pujar una mica i fer la baixada més complicada fins arribar a La Fou. És una sendera plena de pedrots que t’obliguen a baixar de la bici molt més del que voldríem però només al principi. Després ja està neta i seguim sense problemes fins arribar a La Fou on l’aigua baixa amb ganes. Aprofitem per omplir los bidons i l’Antonio per netejar la bici. Ara ja està més tranquil...
Anem cap a Capçanes i pugem per la vora del pantà direcció a La Serra. Es nota que ha plogut i ara es veu molt més ple i bonic. Encara han de caure bastant més litres però almenys ja no es veu lo fons tot sec i quartejat. Arribem a La Serra on hi ha lo començament del tram de ralli. Los Mossos mos diuen que de passar per la carretera, nanai. Decidim doncs, anar fins a Tivissa pel mateix camí de la cursa de la Cabra però en sentit contrari. Quan havíem deixat la carretera i començàvem la pista, l’Oscar també punxa. Està clar que avui és lo nostre dia!! L’hi fica un esprai que sempre porta com a solució d’emergència i, oh, sorpresa, funciona!! Normalment, aquests trastes estan caducats quan los necessites. Almenys hem tingut sort. Seguim cap a la Riola de Zit a bon ritme perqué és tard i hi ha compromisos familiars per atendre. Finalment arribem a la carretera amb tots los bancals plens de cotxes i dels afeccionats al ralli. Hi haurà més d’un pagès que avui no estarà gens content quan vagi a mirar com li han deixat lo tros. I per acabar d’arrodonir lo dia mos trobem amb un capsot de l’organització que no mos deixava fer cent metres de carretera perquè deia que allà on volíem anar naltros no hi havia cap sendera. Però com se pot ser tant carnús? I un munt de gent caminant per la carretera i a naltros mos volia fer anar a tombar. Sort que els que l’acompanyaven eren més joves i estaven més centrats i mos han deixat passar. Que mos has de dir a naltros on son les senderes del nostre poble? Tu i tot lo ralli us en podeu anar a una altra banda que aquí no us necessitem. Nomes mos ho deixeu tot brut i destrossat i tot lo benefici cap a Salou, perquè aquí al poble ningú hi ha gastat res. Quina manera d’acabar una sortida que, tot i les punxades, havia anat la mar de bé. En fi, tal dia farà un any.
I demà, a buscar rovellons.