dimarts, 4 de desembre de 2012

12ª Volta a la Moleta


Diumenge havíem d’anar una tropa cap a Xerta per participar a la sortida que organitza cada any lo Club btt la Moleta, però, per una raó o una altra, al final hi vaig anar sol com un mussol.
Arribo a Xerta dels primers i me’n vaig a buscar el pitral. Bufa vent i fa fred, però almenys lo cel esta ras. Va arribant gent, sobretot de les comarques del delta. Crec que devia ser dels pocs que venien del nord... Es veuen moltes bicis dobles i unes quantes 29. I es que sempre és interessant veure quines bicis porta el personal i poder comentar detalls de les suspensions o canvis o ves a saber que.
O sigui que a les 9 tocades sortim en plan excursió: tots juntets, fent petar la xerrada i ningú ensenyant roda. Agafem un tros de via verda per anar pujant fins arribar al canal Xerta-Senia (que sempre va buit), que seguim una estona fins que girem a la dreta i comencem l’autentica volta a la Moleta: amunt i més amunt, ara pista, ara sendera i tot lo que puja, baixa avall i més avall, molta sendera d’aquella que xales com un xiquet petit. Arribem a un punt on m’he de parar per poder mirar tot lo que tinc davant dels ulls: allà al fons lo Delta, més a prop Tortosa i darrere meu los Ports. Com que feia vent, lo dia estava clar i es veia tot perfecte. Quina meravella! Segueixo baixant per la sendera i, un cop baix, ara toca tornar a pujar per una pista asfaltada que puja i puja i no s’acaba mai. Quin patiment. Ara som a la Font Nova i d’aquí marxarem cap a Alfara de Carles on hi ha un avituallament amb racions d’energia en forma de codonyat, trenca, plàtan i condiments varis. A partir d’aquí comença la tornada cap a Xerta amb molt de lo mateix i una mica més. Ara mos toca passar un riu, que a l’estiu deu ser un barranc, i que em deixa los peus xops. Mira que bé, amb lo fred que fa i només calia que me’n afegissin més. Però això encara no s’ha acabat perquè una mica més avant hem de tornar a creuar lo mateix riu una altra vegada. Si no t’havies mullat los peus la primera vegada, ara si que no te’n salves. Deixem lo riu/barranc i desprès de passar pel mig d’uns bancals, agafem una pista que mos acabarà portant de tornada al canal, que seguirem durant uns quants quilometres fins arribar a l’ultima sendera del dia que mos deixarà a Xerta, més concretament a la zona de barbacoes que hi ha al costa del canal. Allí mos mengem un plat de baldana, llangonissa i pa amb tomaca que no se’l salta un torero. Desprès un carajillet i cap a casa amb una rialla a la cara.
Aquesta trobada que organitzen los amics de la Moleta és molt recomanable. Hi ha molt bon ambient, ningú va amb presses, los del davant fan moltes parades per agrupar a la gent i lo recorregut és una meravella, molt menys castigador que la prova de la Xallenger que van organitzar enguany. I a més et donen un bon esmorzar. Que més voleu? Aquesta ha sigut la primera vegada que vinc a aquesta trobada i l’any que ve tornaré i se que no ho faré sol. Nomes em queda donar les gracies a l’organització i tots los voluntaris i voluntàries per fer-me passar un mati tant divertit. Felicitats.
I diumenge que ve a La Fatarella per participar a la Sortida btt Festa de l’oli.