2ª Pujada a Santa Magdalena de Mucoró

Molt bona sortida ahir amb los amics de la Penya que mos van convidar a participar a la 2ª Pujada a Santa Magdalena de Mucoró com ja van fer l’any passat. I com que som gent agraïda i mos agrada lo bo, cap allà vam anar.

Sortim a les 9 tots en grup i amb una mica de fred, però el Sol ja ha tret lo cap i sembla que no patirem tant com diumenge passat a Benissanet. Anem pujant per pistes i camins i entrant en calor, fins arribar al punt de sortida de la Pujada, que s’ha d’escriure així, amb majúscules, perquè s’ho mereix. Fem reagrupament, solucionem un petit problema mecànic i tothom preparat .... 4,3,2,1 i amunt!!! Surt un grupet de 3 al davant que sembla que portin un coet mentre la resta anem fent com podem i bufant bastant. Es una pujada curta però intensa que t’eixampla el pit a base de be. Quan arribem  a dalt passem una bona estona tossint i notant com una espècie de cruiximent dels pulmons. Sort que nomes ho fem un cop a l’any... Quan ja ha arribat tothom, fem la foto de record i marxem cap a una caseta molt ben situada on mos estava esperant una bona tassa de xocolata calenta, melindros, coca, torrons, neules i altres varietats de menjar que, en aquell moment, mos van fer un gran servei. Un cop plena la panxa, es fa lo repartiment de premis als primers de cada categoria i l’Oscar guanya el premi al primer classificat dels clubs convidats. Felicitats, campió!! Desprès brindem amb cava per desitjar bones festes a tothom i cap a casa falta gent, però aquest cop baixem per una sendera bona, bona amb la gent de Benissanet per acabar d’arrodonir un dia de bicicleta fantàstic.

Moltes gracies a la gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre per convidar-mos a participar d’aquesta prova i cuidar-mos tan be, com sempre. La xocolata calenta, tot un detall.

Amb La Marató de TV3

Ahir vam fer una sortida d’aquelles que mos agraden i que mos fan sentir orgullosos d’haver-hi participat. I això que ni hi ha senderes, ni es passa per llocs complicats, ni es va ràpid. Simplement, és La Marató de TV3 i, com tantíssimes persones de Catalunya, hi participem per ajudar a gent que ho està passant molt malament i per facilitar que, gràcies a  la investigació, cada cop menys gent pateixi aquestes malalties en un futur.

A dos quarts de nou sortim del poble enmig d’una boira bastant espessa i amb lo termòmetre marcant 1°C. Si no fos perquè anem a participar a La Marató, més d’un s’hauria quedat al llit ben calentet, però les bones causes t’ajuden a moure. Anem en direcció a La Serra per poder agafar el camí de Les Planes i anar a sortir al barranc de la Canaleta desprès de baixar per un sender ben divertit. Des d’alli tornem a agafar camí per arribar a Móra i enfilar direcció a Benissanet pel camí de les Sènies. Arribem amb temps de sobres per saludar a la gent de la Penya que ja ho tenen tot a punt, agafar les samarretes de record i anar al bar a fer un cafè, a veure si aconseguim fer revindré los dits de peus i mans que estan congelats. Un cop recuperats, mos preparem per sortir. Hi haurà un recorregut curt i poc exigent pels més joves i un altre de més llarg però tampoc gaire exigent pels que ja estem una  miqueta mes rodats. Doncs va, anem-hi, que el fred apreta i tenim ganes de pedalar. I d’això es tracta: pedalar mentre vas parlant amb la gent i col.labores en una bona causa. Anem tota l’estona per pista i a un ritme tranquil perquè ningú es quedi despenjat. I sense donar-mos-en compte ja tornem a ser a la plaça de Benissanet on mos han preparat unes coques amb recapte boníssimes. Es ben clar que la gent de Benissanet sempre mos cuiden de la millor manera. Fem petar la xerrada una estona fins que marxem amb los de la Penya acompanyant-los fins a Móra on naltros seguim amunt un altre cop pel camí de Les Planes per arribar a Les Rioles, on aprofitem per suar una mica: baixem al barranc Fondo i pugem cap al camí dels Terrers Blancs per sortir a la carretera i cap a casa, a buscar una bona dutxa d’aigua calenta que, ara si, mos tregui la gelor que portem als peus.

Volem agrair a l’Ajuntament de Benissanet, als Amics de la Bicicleta de Benissanet i a la Penya Ciclista Ribera d’Ebre que hagin organitzat aquesta matinal solidaria amb La Marató de TV3 i a tots los que hi hem participat per haver col.laborat a que les malalties neurodegeneratives puguin ser més ben estudiades, previngudes i que, en un futur no molt llunyà, eradicades. No és just que un xiquet de 10 anys hagi de viure en una cadira de rodes per culpa d’aquesta malaltia.

Moltes gràcies a tothom que ha col.laborat amb La Marató de TV3. Entre tots ho hem fet possible. I desprès diuen que els catalans som insolidaris... 9.550. 109€ i anem sumant.
 

 

Fira de l’oli de La Fatarella

Avui hem tornat a anar a una sortida que ja s’ha convertit en una clàssica dins del nostre calendari. No és una cursa, no hi ha inscripcions, no hi ha classificacions ni avituallaments, però hi ha molt bon ambient, ganes de passar-ho be i una clotxa final que és lo millor premi que et poden donar.

Hem arribat dels primers i mos hem cagat quan hem vist lo termòmetre a dos quarts de nou del mati: -2°C. Aguantem cinc minutets més dins del cotxe sabent que el fred mos espera fora i que jo nomes porto la jaqueta del club damunt d’una samarreta tèrmica. Malament. Sembla mentida que encara em passin coses d’aquestes, com si fos un principiant. L’Angel és més previsor i sembla una ceba de tantes capes com porta. Finalment obrim les portes i notem ben be lo fred que fa. Doncs res, a muntar les bicis i cap amunt al costat de la foguera que tenen preparada des de ja fa bona estona i on anem donant tombs com dos pollastres a l’ast perquè quan hi estàs de cara se’t gela l’esquena. Va arribant gent però ja es veu que no serem tants com l’any passat: molts Bici Ats, poca gent de la Penya i només naltros dos en representació del club. Es ben evident que el fred fa molta por.

Amb una mica de retard sortim, i sortim amb ganes perquè el fred apreta i no hi ha res millor per combatre’l que una bona pedalada. Ja mos han dit que hi ha dos circuits: un de 20 quilometres i un altre de 30. Naltros ja hem decidit que farem lo llarg perquè sinó mos perdem la sendera. Comencem per pista coberta d’una rosada que mos acompanyarà tot lo mati, sobretot als racons obagosos, anem pujant però sense patiment, desprès planejant fins que arribem a la sendera. Bona, bona, bona, llarga, no molt tècnica però molt xaladora amb un terreny en perfectes condicions... Fantàstica. Arribem baix a l’ermita de Sant Francisco i ara cal tornar a pujar. Primer seguim pel camí asfaltat que porta al poble fins que trenquem a ma dreta i enfilem unes rampes que mos han fet recordar les Vallongues. Si algú encara tenia fred, aquí se li ha passat. Arribats a dalt, tornem a planejar durant un ratet, després baixem, pugem, tornem a baixar per una sendera, pugem per una sendera amb un final on calia apretar les dents amb força, tornem a planejar i fem l’ultima sendera rapida de baixada abans d’entrar al poble i anar a buscar la clotxa que mos esta esperant: arengada, botifarra, tomaca, alls, olives, vi i oli a dojo i un tallet de coca d’avellanes. Quin festival!! Mos hem posta les botes, com no podia ser d’altra manera. Mes contents que un gínjol, marxem cap al cotxe sabent que l’any que ve tornarem, però més ben preparats.

Moltes gracies a l’organització i al gent de Pinyó Fixo per haver-mos fet passar una matinal ciclista de les bones. Felicitats.