Ja feia dies que preparàvem aquesta cursa perquè
volíem que tot sortís be i no hi hagués cap problema, ni cap queixa dels
participants: sempre et vols lluir quan comences un projecte.
Dissabte a les 8 del matí ja érem al camp de
futbol posant tanques, clavant estaques i lligant cinta, omplint les neveres de
beure, comprovant l’equip de megafonia i assegurant-mos de que tot estava en
ordre per l’endemà.
Arriba diumenge i mos aixequem amb pluja. Però
com pot ser, si el Tomàs mos havia assegurat que no plouria? Bé, son les 7 del
matí i encara queden dos hores per la sortida. Segur que el cel s’obrirà i
tindrem una cursa fantàstica. Durant la nit algunes estaques han caigut i s’han
de clavar millor, però tot lo demes aguanta bé. Arriben los primers
participants i segueix plovent. Encenem lo foc per anar fent brases i segueix
plovent. Arriben més participants i segueix plovent. Ai, ai ,ai que això sembla
que no pararà. Son ja les 9 i segueix plovent. Decidim esperar una mica per
veure si deixa de ploure. Al cap de deu minuts es comença a obrir el cel. Ara és
lo moment. No, espera’t, espera’t!! Fa una mica de vent i mos tomba unes
quantes estaques que s’han de tornar a clavar. Mentre les clavem torna a
ploure. Es igual. Donem la sortida a tres quarts de deu. Clàxon i avant!!
Sortida estil campi qui pugui i desseguida es
destaquen dos equips: lo 4, amb los germans Pau i Didac Marzà i lo 8, amb Josep
Mª Grau i Manel Usach que imposen un ritme molt alt. Es van fent voltes al
circuit de 800 m amb la majoria d’equips fent relleus cada volta, excepte
Xavier Anglada que corre sol. Tot va funcionant bé, malgrat la pluja. Però
estava clar que això no podia durar. Comença a bufar vent i mos tomba estaques,
tanques i es vol emportar l’arc d’arribada que mos havia deixat Aubanell. Massa
perillós per seguir, o sigui que decidim acabar la cursa quan portàvem mitja
hora. Tothom a cobert i comencem a preparar l’esmorzar, que se’l tenen ben
merescut: cansalada, baldanes, pa torrat, vi i altres begudes no alcoholiques.
Quan ja tenim a tothom ben alimentat i
dutxadet, fem lo lliurament de trofeus que queda així:
·
Primera parella: Pau Marzà i Didac
Marzà
·
Segona parella: Josep Mª Grau i
Manel Usach
·
Tercera parella: Alfonso Moreno i
Jordi Porta
·
Primer individual: Xavier Anglada
Després tots i totes los/les participants cap
a casa i naltros a esmorzar, comentar la jugada i recollir-ho tot. No cal
lamentar-se de la pluja ni del vent, son incontrolables. I com diu lo refrany,
mai plou a gust de tothom. Hi ha coses que hem de millorar i retocs que s’han
de fer perquè la 2ª Cursa de Relleus sigui molt més lluïda. Hem après moltes
coses i hem xalat, tot i la que mos ha caigut a sobre.
Nomes mos queda donar les gracies a tots i
totes los/les participants que han vingut fins a Tivissa per acompanyar-mos en
una matinal ciclista passada per aigua. Esperem que l’any que ve torneu. Serà
senyal de que heu xalat tant com naltros. Però no us podem garantir que no
plogui una altra vegada...