1ª Pedalada Popular

Diumenge vam inaugurar los actes de les Festes Majors amb la 1ª Pedalada Popular que va tenir més participació de la que esperàvem i, sobretot, molta gent jove que de ben segur trobarem d’aquí no gaire pels camins i senderes del terme. Degut també a aquesta presencia de xiquets, vam decidir canviar el recorregut que teníem previst perquè el vam considerar massa dur: en comptes d’anar per pistes, vam fer un tomb pel poble i per la carretera vella. Tot i així, encara hi va haver algú que es va perdre i altres que van esbufegar a base de bé. Vam acabar a la Fotx on teníem preparat un petit refrigeri i on es va realitzar el concurs de lentitud amb grans demostracions d’equilibri per part de tothom, especialment los més veterans. Menció especial pel Xut i els seus botets al mes pur estil freeride. Per finalitzar la trobada, es van donar els premis al tercer d’últim, penúltim i últim del concurs. Desprès, alguns que no n’havien tingut prou van decidir anar a fer un tomb cap a Darmos, altres cap a les Moles i la majoria cap a casa pensant en l’edició de l’any que ve que esperem sigui encara més lluïda i amb més participació.

Moltes gracies a tots los participants i bones Festes Majors a tothom!!

3ª Marxa btt de l’auberge

Cinquena prova de la Xallenger i primera vegada que la cursa de Benissanet en formava part. Això es va notar en la participació que, segons fonts no oficials, va ser d'uns 260 ciclistes. Entre aquests, 5 representants del Club btt Tivissa.

Naltros, com sempre, vam arribar amb temps de sobres i així mos vam estalviar los nervis de fer tard veient lo poc a poc que anava la cua de recollida de dorsals. Aquest punt s’hauria de millorar de cara a l’any que ve perquè no agrada gens haver d’esperar més de 10 minuts per recollir un dorsal. I no crec que sigui per pocs voluntaris, perquè hi havia molta gent a l’organització. De totes maneres, un dels avantatges de fer la cua va ser que vam poder menjar una mica de l’esmorzar que tenien allí preparat: donuts, madalenes de xocolata, coc rapit, pastissets... Energies per la cursa.

Es dona la sortida amb bastant puntualitat i travessem lo poble en direcció a la Serra de Cavalls. Agafem una pista que travessa bancals de fruiters  i oliveres fins arribar al bosc. Los primers 15 quilòmetres son de pujada constant. Desprès una bona baixadeta i a preparar-se per la pujada forta del dia, especialment l’últim quilòmetre amb unes rampes que semblaven del 30% encara que segurament només devien ser de la meitat. Un cop arribats a dalt, petita parada a l’avituallament i cap avall. A partir d’aquí mos esperaven 20 quilòmetres de baixada i pla i, lo mes important, s’havia acabat lo patiment. Vam començar a baixar per una sendera que desprès es transformà en pista i on la velocitat augmentava cada vegada més. Encara hi va haver un parell de llocs on vam haver de pedalar amb ganes perquè hi havia unes rampes curtes però molt exigents, especialment una al costat d’uns bancals que mos va fer baixar de la bici perquè era pujada amb corba a la meitat i tot lo terra era panal. Hauríem necessitat rodes de tractor per poder arribar dalt sense baixar de la bici!!

Un parell d’hores després d’haver sortit, tornem a ser a Benissanet però encara hem de fer los últims cinc quilòmetres pel mig d’arbres fruiters i pel costat del riu per completar un circuit molt rodador, amb poca sendera i poc asfalt. Finalment arribem a la meta i donem gràcies per no haver patit massa calor. I es que el dia va acompanyar: ennuvolat i amb una mica de ventet que va ajudar molt, sobretot als trossos mes durs.

A l’arribada mos esperava un bon got de cervesa ( o dos o tres) i una rostida amb pa torrat. La cervesa la vam agrair d’allò més però encara era una mica massa aviat per la rostida, o sigui que vam anar cap al poliesportiu a buscar la bossa d’obsequis. S’ha de dir que a Benissanet van ser molt generosos amb los regals: samarreta de record, gorra, una peça de ceràmica, una ampolla de vi i una caixa d’auberges o nectarines. I al damunt mos van tractar molt bé. Que més es pot demanar? Doncs res, una altra que repetirem l’any que ve.
Classificació dels membres del club:

    Víctor       85    2:20
   Josep       86     2:20
   Ferran      98     2:24
   Jaume    155    2:44
   Angel      164    2:55

De 183 participants al circuit llarg.

I volem donar les gracies a tota la gent de Benissanet i a l’organització per un matí  fantàstic.

I ara a descansar de curses fins al setembre quan tindrem les dues ultimes d’aquesta Xallenger: Camí de Sirga i A per la Cabra.

Mentrestant naltros farem la Pedalada Popular diumenge i mos prepararem per les festes de Sant Jaume.

VI Senders del Dip

Ahir vam participar a la VI Senders del Dip a Pratdip. Era la primera vegada que hi participàvem i ens feia molta il·lusió. Semblava que havíem de ser força gent del club, però al final, per una raó o altra, nomes hi vam anar quatre: Victor, l’Antonio, l’Angel i Ferran. I mentre ens preparàvem per la sortida també vam veure un altre tivissà, l’Andreu Anguera que participava en una cursa per primera vegada.

Com que aquesta cursa no forma part de la Xallenger, vam veure un munt de gent i clubs poc habituals i molt poca gent dels clubs de les terres de l’Ebre: tres o quatre de la Penya, un de La Moleta, tres del Montbike, ningú de Santa Bàrbara ni de La Ràpita...normal, perquè Pratdip los hi queda una mica lluny.

A les 9 en punt es dona la sortida neutralitzada que consistia en un tomb pel poble amb tranquil·litat i tornar al punt de sortida on ja es podia anar a sac.  Nomes començar ja ve la primera botifarra del dia: lo coll de la Carabassa. Amunt, amunt, amunt i més amunt. Bona manera de calentar les cames. I com sempre, desprès d’una bona pujada ve una bona baixada. En aquest cas, per una sendera ràpida, xaladora i llarga. Un cop baix tot van ser pujades i baixades per diferents terrenys: pista, sendera, escòrrecs, arena, pedra, llosa... La calor cada cop apretava més i, sobretot a les pujades, les xitxarres feien que la sensació de calor fos més gran. Com més fort era el pendent, mes fort cantaven. O potser m’ho semblava a mi.

Abans d’arribar al poble una altra rampota de ciment que no s’acabava mai. Sort que la baixada va ser per una sendera que passava per dins d’un bosc on tot era ombra i s’estava fresquet. Una meravella. A l’arribar a Pratdip, s’havia de triar entre continuar fins a Santa Marina i fer el recorregut llarg o anar cap al poliesportiu i acabar la cursa. Tres van decidir fer la llarga i un va decidir que ja en tenia prou i va marxar a beure cervesa. Sàvia decisió, dirien alguns. La curta nomes la fan los mariques, com vaig sentir dir a algú. En fi, hi va haver 97 valents que van fer uns últims 10 quilometres molt durs amb pujades que no s’acabaven mai i una sendera de baixada moooolt perillosa: mes d’un va tastar lo dur que es lo terra quan caus de la bici.

I hi va haver 123 no tan valents, o no tan inconscients, que van decidir plegar abans d’hora i gaudir d’una organització impecable amb un sergent de la Benemerita que s’encarregava de posar ordre en tot moment. Mos van donar de beure i menjar tot lo que vam voler i també podies anar a la piscina (llàstima que mos vam deixar el banyador). Un 10 per la gent de Pratdip i pel seu club ciclista l’Anjuba que mos van tractar com a convidats de luxe. Moltes gràcies. L’any que ve tornarem i TOTS farem lo recorregut llarg.

CLASSIFICACIÓ FINAL

Recorregut llarg (97 participants)

Victor – 23 – 2h 26m

Antonio – 38 – 2h 39m

Angel – 84 – 3h 24m

Recorregut curt (123 participants)

Ferran – 37 – 2h 17m