Ahir vam participar a la VI Senders del Dip a
Pratdip. Era la primera vegada que hi participàvem i ens feia molta il·lusió.
Semblava que havíem de ser força gent del club, però al final, per una raó o
altra, nomes hi vam anar quatre: Victor, l’Antonio, l’Angel i Ferran. I mentre
ens preparàvem per la sortida també vam veure un altre tivissà, l’Andreu
Anguera que participava en una cursa per primera vegada.
Com que aquesta cursa no forma part de la
Xallenger, vam veure un munt de gent i clubs poc habituals i molt poca gent
dels clubs de les terres de l’Ebre: tres o quatre de la Penya, un de La Moleta,
tres del Montbike, ningú de Santa Bàrbara ni de La Ràpita...normal, perquè
Pratdip los hi queda una mica lluny.
A les 9 en punt es dona la sortida
neutralitzada que consistia en un tomb pel poble amb tranquil·litat i tornar al
punt de sortida on ja es podia anar a sac.
Nomes començar ja ve la primera botifarra del dia: lo coll de la
Carabassa. Amunt, amunt, amunt i més amunt. Bona manera de calentar les cames. I
com sempre, desprès d’una bona pujada ve una bona baixada. En aquest cas, per
una sendera ràpida, xaladora i llarga. Un cop baix tot van ser pujades i
baixades per diferents terrenys: pista, sendera, escòrrecs, arena, pedra,
llosa... La calor cada cop apretava més i, sobretot a les pujades, les xitxarres
feien que la sensació de calor fos més gran. Com més fort era el pendent, mes
fort cantaven. O potser m’ho semblava a mi.
Abans d’arribar al poble una altra rampota de
ciment que no s’acabava mai. Sort que la baixada va ser per una sendera que
passava per dins d’un bosc on tot era ombra i s’estava fresquet. Una meravella.
A l’arribar a Pratdip, s’havia de triar entre continuar fins a Santa Marina i
fer el recorregut llarg o anar cap al poliesportiu i acabar la cursa. Tres van
decidir fer la llarga i un va decidir que ja en tenia prou i va marxar a beure
cervesa. Sàvia decisió, dirien alguns. La curta nomes la fan los mariques, com
vaig sentir dir a algú. En fi, hi va haver 97 valents que van fer uns últims 10
quilometres molt durs amb pujades que no s’acabaven mai i una sendera de
baixada moooolt perillosa: mes d’un va tastar lo dur que es lo terra quan caus
de la bici.
I hi va haver 123 no tan valents, o no tan
inconscients, que van decidir plegar abans d’hora i gaudir d’una organització
impecable amb un sergent de la Benemerita que s’encarregava de posar ordre en
tot moment. Mos van donar de beure i menjar tot lo que vam voler i també podies
anar a la piscina (llàstima que mos vam deixar el banyador). Un 10 per la gent
de Pratdip i pel seu club ciclista l’Anjuba que mos van tractar com a convidats
de luxe. Moltes gràcies. L’any que ve tornarem i TOTS farem lo recorregut
llarg.
CLASSIFICACIÓ FINAL
Recorregut llarg (97 participants)
Victor – 23 – 2h 26m
Antonio – 38 – 2h 39m
Angel – 84 – 3h 24m
Recorregut curt (123 participants)
Ferran – 37 – 2h 17m
