dilluns, 10 de setembre de 2012

7ª BTT de l’Ebre “Camí de Sirga”



Després d'un mes de vacances del blog, tornem amb la penúltima prova de la Xallenger amb un perfil que feia por i 1.400 metres de desnivell. Enguany la sortida era des del Circuit de Mora d’Ebre i cap allà vam anar set socis del club amb la intenció de no patir massa i poder millorar la classificació del club: som setzens i aspirem a mes.
Anem a recollir el dorsal i la bossa d’obsequis i mos preparem per la sortida a peu de circuit. Primer es fa una volta d’escalfament (igual que les motos) i desprès tots colocadets a la graella esperant lo semàfor verd. I quan es posa verd, au, a córrer!! Fem una altra volta al circuit i sortim per anar a buscar la pista que mos portarà cap a la primera gran pujada. I quina pujadeta!! Sort que era de ciment perquè sinó hauria tocat baixar de la bici. Si algú tenia dubtes de la duresa d’aquesta cursa, aquesta pujada los hi ha tret. Arribem dalt i tenim la primera sendera de baixada i el primer tap del dia protagonitzat per una xiqueta que no sap lo que vol dir cedir el pas. Que hi farem, paciència!! Es una sendera no massa tècnica, però amb molta terra solta que fa difícil controlar la bici. A meitat sendera em quedo sense aire a la roda del davant i he de parar. Com que per molt que manxi, no agafa aire, decideixo posar una càmera mentre no para de passar-me gent. Tots pregunten si necessito res, però no cal: nomes necessito temps i força al braç per manxar lo mes ràpid possible. Finalment tot es a punt i torno a la sendera baixant a tota pastilla per recuperar el temps perdut, però esta clar que avui no es lo meu dia i torno a punxar cent metres mes avall. No porto mes càmeres de recanvi i he de plegar. Per sort soc a mitja hora del circuit i puc tornar caminant mentre penso que si això m’havia de passar, millor avui que no d’aquí quinze dies quan hi haurà la cursa de A per la Cabra. I també penso en Jaume, que va punxar tres vegades a la Cursa de l’auberge de Benissanet i va tenir els sants collons d’acabar-la. Avantatges de portar roda de 26”...
Arribo al circuit xino-xano, col·loco la bici al cotxe i me’n vaig a veure l’arribada del tots los que no han tingut la meua mala sort i podran fer tota la cursa. Quan portava una estoneta arriba el junior del club, Joan Marc, que avui ha decidit no dormir fins tard i queda quart del circuit curt. Fantàstic!! Aquest xiquet es un crack. Al cap de poca estona arriba el primer del circuit llarg, lo segon i tercer lluitant fins al final. Passa un temps, lo sol comença a apretar i arriba Victor en una molt bona posició, desprès Josep i una miqueta mes tard l’Antonio que te a sa germana, cunyat i nebots esperant-lo a l’arribada com Jaume que també te a les seues dones esperant-lo. A l’Angel no l’espera ningú perquè fa molta calor i decidim anar al bar a menjar i beure alguna cosa. L’Antonio ha arribat bastant cansat perquè li han pujat tots los músculs de les cames. Quedem que l’any que ve mos dedicarem a fer les curtes perquè ja tenim una edat i no estem per patir tant. Quan ja havíem acabat arriba l’Angel i diu que s’ho ha passat tant be, que nomes ha patit los últims cinc quilometres. I que això de fer les curtes es de mariques. Cagon l’olla, ara mos ha tocat l’amor propi! Be, ja en parlarem l’any que ve. De moment mos centrarem en la cursa mes important de totes: A per la Cabra. Les senderes ja estan netes i nomes queden petits detalls que vam parlar amb lo Xut i que s’acabaran de concretar a la reunió d’aquest dissabte.
Doncs au, mos veiem a Tivissa, bressol de totes les senderes.

Classificació dels membres del club:

Víctor      35    2:36
Josep     60    2:53
Antonio   93    3:10
Jaume    113   3:32
Àngel     137   3:55

Circuit curt

Joan Marc  4  1:47