dilluns, 28 de gener de 2013

Cursa de Resistència en btt de Sant Antoni a Benissanet



Tot això mentre recuperàvem les forces desprès de la cursa:

-   Que? Com t’ha anat?

-   , bé... almenys no hem quedat los últims, no?

-   Si, i tampoc hem patit tant. L’any passat la vaig trobar més dura, potser perquè era el primer any i mos va agafar una mica desprevinguts.

-   Ja passa això, ja: ho veus tot pla i et penses que serà un passeig, però quan comences a frenar i arrancar la cosa canvia. La primera vegada dius “farem relleus de dos voltes” però que ràpid te’n penedeixes!!

-   Hahahaha!! Si, si, si, encara me’n recordo com aixecava la ma demanant lo relleu, quin patiment!!

-   Sort que aquest esmorzar ho compensa tot.

-   I tant!! No entenc com no s’apunta més gent perquè això és una meravella: una rostida de campionat, pa torrat, vi sense fi, coca... i sense pagar res!!

-   Si xeic, no se si menjarem gaire a l’hora de dinar. I avui he d’anar a casa els sogres.

-   No res, home, que en un parell d’hores ho tindràs tot als peus. Es bona aquesta coca, eh?

-   Boníssima, ja n’he menjat dos talls i estic per emporta’m la caixa sencera.

-   Això, i li regales a la sogra que estarà contenta.

-   Doncs no és mala idea...

I al final vam marxar sense la caixa de coca, es clar, però molt contents de com havia anat la magnifica matinal ciclista. L’organització un 10. A naltros ja mos podeu comptar com a fixes per totes les curses de Sant Antoni que feu, encara que sigui una setmana més tard.
Felicitats i moltes gràcies.