Un dels dubtes que tenia quan mos vam apuntar a la IV Xallenge
David Duaigües, era perquè hi havia tanta gent. Que te d’especial? Per que més
de 600 ciclistes van cap al Segrià dos diumenges seguits a participar en unes proves
que, per la majoria, son les primeres de la temporada? I quan hem arribat
aquest matí a Seròs encara estava més sorprès, al veure un grup ben nombrós de
gent de La Cala, un parell de Tortosa... xeic, aquests venen de lluny i no es
fan tants quilometres sense una raó. I quan ha acabat la cursa ho he entès.
Avui hem arribat amb temps de sobres per poder preparar-ho
tot sense haver de córrer i poder menjar alguna cosa abans de la sortida, cosa
que no vam poder fer la setmana passada que vam anar a toc de pito: una mica de
pa torrat fregat amb all i oli, tall de cansalada i un bon porro de vi negre,
que ja ho diu la dita: més val un traguet de vi negre, que tota l’aigua del
Segre. Cinc minuts abans de la sortida neutralitzada i ja som a punt. Avui tots
amb pantalon curt, que el dia acompanya. Arranquem al toc de la botzina i, com
la setmana passada a Almatret, primer fem un bucle al voltant del poble per
tornar a travessar l’arc de sortida i començar a pedalar de veritat. Primer,
pista rodadora en molt bon estat, anar pujant i pujant i pujant fins que
arribem a la primera sendera meravellosa, també en perfectes condicions gracies
a la pluja d’aquesta setmana. Tot panal i per dins d’un túnel de pins i sense
aglomeracions, cosa increïble tenint en compte la quantitat de gent que hi participava.
A partir d’aquí tot un seguit de puja i baixa amb moltíssima sendera, amb algun
tros tècnic on sempre hi havia un munt de bombers pel que pugues ser, trossos
amb bastant fang on la roda del davant anava allí on ella volia, tota una
pujada rodejat de camps de fonoll, anar fent mentre travessàvem un camp ple de flors... i com aquell qui no
vol, ja tornem a ser a prop del poble. Jo he fet los últims quilometres acompanyat
d’una maquina i de la seua llebre que tot lo camí, tot, l’anava animant. Una
cosa ben bonica de veure. Per cert, la maquina es diu Maria i la llebre Josep
Antoni. I aquesta xica segur que donarà guerra a la Xallenger que comença lo 14
d’abril a Riba-roja.
Un cop arribats a lloc i rebre la corresponent bossa de
regal, ràpidament cap al bar a buscar un parell de cerveses per recuperar l’esperit
i esperar que arribi tothom. Al cap de deu minuts ja hi som tots i tornem a
anar a buscar mes cervesa per poder acompanyar un bon tall de pa torrat i uns
quants talls de cansalada. Amb l’ànim recuperat i desprès de fer-la petar amb
uns quants companys, enfilem cap a casa amb una rialla d’orella a orella. Com
diu l’Angel, osti si hem xalat avui!!
I per això ve tanta gent i de lluny: una organització fantàstica
i uns recorreguts que tenen de tot. Si a més a més, et cuiden i et donen de
menjar i beure tant com vulguis, que més es pot demanar? Com no ha de seguir
venint la gent cada any? A naltros ja
mos hi podeu comptar com a fixes.
Agrair molt sincerament al Club Ciclista i Excursionista d’Almatret
i al Club Ciclista Seròs la magnifica Xallenge que mos heu preparat i a tots
los voluntaris i bombers per la seua participació, perquè com deia lo del
micro, sense ells res de tot això seria possible. Moltes gracies i fins l’any
que ve.
Classificació dels socis entre 338 participants que han acabat lo circuit llarg:
Ferran - 145 - 2:59
Jaume - 209 - 3:18
Esteve - 259 - 3:34
Àngel - 267 - 3:38
Classificació dels socis entre 338 participants que han acabat lo circuit llarg:
Ferran - 145 - 2:59
Jaume - 209 - 3:18
Esteve - 259 - 3:34
Àngel - 267 - 3:38
