diumenge, 16 de febrer de 2014

Reconeixement A per la Cabra 2014



Havíem planificat de sortir avui per fer el recorregut de la que enguany serà la primera cursa de la Xallenge. I s’havia apuntat bastanta gent. Però això de l’aigua fa por a molts. Estem massa acostumats al Sol i al bon temps...
Quan mos hem aixecat a les 8, desprès de sentir ploure tota la nit, ja preveiem que el dia no estaria en perfectes condicions. I així ha estat. Whatsapp amunt i avall per decidir que fer: uns ja diuen directament que no surten, altres que potser millor un altre dia i altres diuen de sortir una mica mes tard esperant que la situació millori. Quedem a les 9 i finalment som un grupet prou arreglat tenint en compte les condicions. Esperem a gent de Mora que fan tard i decidim sortir un primer grup perquè ja mos estàvem començant a gelar. Així que, mentre Victor es queda a esperar, la resta enfilem cap a Maula sempre acompanyats d’una fina pluja que no mos deixarà en tot lo dia. Quan arribem a dalt veiem que Victor acaba de sortir del poble o sigui que comencem a baixar pel sender de Pena-roja amb molta calma perquè les pedres estan xopes i hi ha certa poreta de caure. Quan nomes portàvem un tros fet, l’Angel perd tot l’aire de l’amortidor i ha de tornar cap al poble juntament amb un parell mes que tenien hora per tornar a casa. Doncs res, avall. A mida que anem baixant mos anem animant i arribem a baix a un bon ritme. Mentrestant, ja se mos han ajuntat Victor i companyia just per començar a pujar des de Biscorn cap a la costa del Moro. Arribats a dalt, mos trobem amb gent de la Penya que ja feien lo camí de tornada al reves nostre. Uns altres valents i valenta, com naltros. Los hi diem adéu i un altre cop cap a Maula per agafar el sender de la Cuna i poder baixar per les Vallongues, que son molt més divertides de baixar que de pujar. I molt més rapides. Avui el terreny estava perfecte. Seguim direcció Ginestar i, a mig camí, mos desviem a la dreta per anar cap a la bassa d’en Perdigó. Arribats a dalt mos trobem l’Angel que ja havia posat aire a l’amortidor i tornava a estar a punt per acompanyar-nos en la part final del recorregut. Anem cap al coll d’Esparigueres, baixem i girem a l’esquerra per anar cap a Banyoles passant per les planes de Vidal. Abans, però, hi ha un grupet que decideix marxar cap al poble perquè se’ls hi feia tard i encara havien de preparar el foc per la calçotada. La resta fem lo sender d’Enagas, que estava fantàstic, i pugem pel camí de Banyoles fins arribar a la carretera. I des d’aquí, uns trossos per carretera i altres per camins, fem cap al poble ben bruts, ben xops però molt contents perquè avui hem xalat de valent.
Lo recorregut és bastant trenca cames: amunt, avall, amunt, avall... Los senders son una meravella, com no pot ser d’altra manera, i la baixada de les Vallongues, espectacular. Lo dia de la cursa no serà igual perquè es va més a sac i sempre s’apreta més que de costum, però creiem que la gent sortirà contenta i s’ho passarà molt bé. Nomes queden 15 dies...