dilluns, 13 de febrer del 2012

Ruta del Rovelló congelat

Primera sortida conjunta amb la gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre i res millor per celebrar-ho que fer la Ruta del Rovelló, una clàssica, vaja. Marxem puntuals a les 9 del mati i amb -4º. Fins que no arribem a la cruïlla de Pratdip no comencem a entrar en calor, però no massa tampoc, perquè el fred mos va acompanyar tot lo camí. Sort que el dia era clar i el Sol es deixava veure, perquè sinó hauríem patit de valent. Abans d’una hora ja som dalt de tot i a punt per començar la part mes divertida d’aquesta sortida. Fem una paradeta per les fotos de rigor, menjar una mica i comentar lo fred que fa: los bidons d’aigua estan mig congelats i algú ofereix granissat de Gatorade... Tirem avall per la sendera fantàstica i llarga fins al mas del Ramer on comencen les rampes amb un 18% de desnivell. Amunt, amunt i amunt, una miqueta avall i amunt, amunt una altra vegada fins arribar al coll del Motarro. Ja nomes mos queda una pujadeta abans d’arribar a l’era sense nom . Quan érem a meitat pujada mos apareixen quatre destrossa camins, entre ells un del poble i l’Angel li diu: “ Que? Heu destrossat molt lo camí?”  “No, no gaire” que diu l’altre. Ai mentider, que per allí on passeu no torna a créixer l’herba i tot s’omple d’escòrrecs. Doncs al tanto, que naltros no mos passem un dissabte al mati arreglant senderes perquè desprès vinguis tu i destrossis tota la feina. Be, seguim que encara mos queda baixar per la sendera que mos portarà fins al mas d’Eloi. Mentre baixem podem anar veient les marques que han deixat los nostres amics de les motos. Sort que no ho havien destrossat gaire...
Ara toca agafar la pista del barranc del mas de Capcir fins a trobar la sendera que mos ha de portar fins al camí de les Moles. Mentre mos agrupem, apareix la Thais que venia de fer un tomb per la Fou. Portava mes de quatre hores corrent. Quina maquina!! Us estalvio los comentaris de la gent de Móra quan la van veure marxar. No estan acostumats a femelles d’aquesta categoria.... I com que el temps apretava i molts ja estaven patint per la rebuda que els hi faria la dona, vam decidir tirar pel recte i baixar per la sendera de Natocs i ràpid, ràpid cap als cotxes i cap a casa.
Mos ho vam passar molt be tot i el fred que feia. No hi va haver cap avaria i ningú es va fer mal, que es lo mes important. I es una bona experiència sortir amb gent d’altres clubs. Ara hem de veure quin dia podem anar amb ells perquè mos ensenyin alguna de les seues rutes. Potser la dels 100 quilometres? Ja veurem.