Ahir, sis socis i un híbrid vam participar a la 2ª Camí dels
Bandolers a Sant Carles de la Ràpita que mos va deixar un bon gust de boca a
quasi tots, sobretot per la paella del final.
Abans de sortir ja sabíem que el recorregut seria lo mateix
de l’any passat, o sigui que ja anàvem preparats. Però enguany lo temps mos va
acompanyar amb un cel sense núvols i un solet que cada cop fa més intens lo
nostre moreno ciclista. La sortida es dona amb puntualitat i, a diferencia de
l’any passat, neutralitzada fins a la fabrica de ciment. Això a naltros mos va
semblar una molt bona decisió perquè va fer menys durs aquests primers
quilometres d’asfalt i perquè feia bonic veure a tot lo grup de bicis com
anaven passant pels carrers de La Ràpita. Però quan vam deixar l’asfalt, va
començar la cursa de veritat i el grup va estirar-se ràpidament. Primer pista,
desprès sendera, mes pista i amunt fins arribar al començament d’una sendera
tècnica des d’on es tenen unes vistes fantàstiques del delta. Dubto que algú
s’aturés a contemplar-ho, tal com anem amb un coet al cul. La sendera,
boníssima, amb alguns llocs complicats i molta pedra però per xalar a base de
be. Un cop a baix, tornem a pujar per pista que s’acaba en uns bancals on hi ha
el segon avituallament i on comença la segona sendera, però en pujada i on cal
baixar de la bici i clavar be les sabates a terra perquè es una bona paret. Al
cap d’uns metres, que semblen molts però que segurament nomes son 30, es pot
tornar a pujar a la bici i anar fent aquesta sendera que s’acaba amb dos passos
molt complicats: una llisera i unes escales amb varilles laterals que poca gent
va fer dalt de la bici. Després comença la baixada final per carretera fins a
La Ràpita. Una baixada molt rapida on pots arribar als 70 qm/h i on mos vam
creuar amb un nombrós grup de gent que pujaven caminant i que a algú se li van
aparèixer enmig d’una corba. Los frens devien treure fum!! Arribem al poble
però abans de creuar la meta, los de La Ràpita volen posar a prova les nostres
cames i mos fan pujar fins al Santet per sendera i baixar, com no podia ser
d’altra forma, per sendera. Un bon final d’una cursa més dura de lo que sembla
per la distancia i el desnivell.
Un cop arribats, ràpidament a fer uns gots de cervesa,
esperar que arribin tots los socis i a menjar un bon plat de paella mentre, com
sempre, comentem totes les incidències de la cursa.
Un cop més, donar les gracies al Club BTT La Ràpita i a tots
los voluntaris per fer possible aquesta cursa i tractar-mos tan be.
I també agrair al Lluís i la Fàtima totes les fotos que van
fer. Sense ells, lo testimoni gràfic seria bastant minso.
Ara a entrenar per la propera cursa, la VII Marxa del Riu
que, segons informacions solvents, canviarà totalment de recorregut respecte l’any
passat. Mos veiem a Xerta lo 26 de maig.
Classificacions dels socis entre 168 participants:
Victor-45
Antonio -71
Esteve-80
Oscar-85
Ferran-90
Angel-151
Jaume va haver d’abandonar per problemes físics. No
cal que patiu que ja es troba molt millor i promet molta guerra a la Marxa del
Riu. Per això és lo Referent.