dilluns, 27 de febrer de 2012

De tomb amb un que coneix lo terme


Ahir vam anar cap a les Moles amb Josep Maria per baixar per una sendera nova que desconeixíem. Vam pujar per Natocs com sempre i vam seguir la pista fins que, en un revolt, mos vam trobar de nassos amb un grupet de destrossa camins que no eren del poble.
Aquí vull fer un petit incís per trencar una llança en favor dels motoristes endureros de Tivissa que es comporten, en general, bastant bé i respecten los camins perquè saben lo important que és. Inclús s’han ofert voluntaris per ajudar-mos a arreglar senderes i camins, oferta que, evidentment, acceptem de molt bon gust. Aneu-vos preparant perquè tenim prevista una neteja pel mes que ve. Ara bé, dit això, la majoria d’aquests que ronden pel terme en moto son uns poca-vergonyes, per no dir paraules més gruixudes. Potser em faré pesat però cada sortida es la mateixa historia: camins destrossats i una manca de respecte total per l’entorn. Que hi ha un pi al mig del camí que no em deixa passar? Cap problema: tallo pel mig del bosc i em quedo tan ample. I si ho he destrossat tot, ja tornarà a créixer. Doncs no, tros de quòniam, los camins s’han de cuidar i no anar donant cops de gas a tot arreu per demostrar que ets lo mes ruc de la comarca.
Fet aquest petit incís, reprenc lo fil quan aquells tres impresentables van marxar i naltros vam seguir endavant fins trobar la sendera desconeguda. És bastant difícil de trobar si no t’hi porten perquè l’entrada esta amagada i bastant bruta. Primer hi ha una pujada molt forta però desprès metres i metres de sendera meravellosa amb parts tècniques i altres mes fàcils. Quina xalada!! Inclús aquells que no siguin fanàtics de les senderes, s’ho passaran de conya. Hi tornarem molts mes cops perquè es una de les millors que hem fet fins ara. Finalment, la sendera es torna pista que acaba en un bancal de presseguers. D’alli fem  una mica d’excursió fins arribar a la pista del barranc de Mussefres i tirem amunt fins que trobem una batuda dels de La Serra a la bassa dels bombers. Com que encara no han amollat los gossos seguim avant pel barranc del mas de Capcir per anar a trobar la sendera que mos portarà fins al camí de les Moles i pel GR fins al barranc de l’Oliva i cap a casa, però passant primer per la sendera de la Fotx. O sigui que a les 12 ja érem al poble. Josep Maria va marxar pitant cap a casa, perquè ja se sap que els xiquets petits donen molta feina i s’ha d’ajudar a la dona, i els altres vam aprofitar per fer el vermut al bar Nono, d’on cal destacar l’amabilitat del servei i la qualitat i varietat del producte. I, a més, tenen garatge per poder deixar les bicis amb total tranquil·litat. Un lloc molt recomanable.