Doncs finalment si que hi va haver sortida, perquè amb tant fred moltes senyores van decidir no pujar a Sant Blai i van donar permís als soferts marits per poder anar a fer un tomet amb la bici. I no era questió de deixar passar l’oportunitat. O sigui que a quarts de deu sortim del lloc habitual per anar a fer la segona part de la cursa d’enguany: sendera nova de Santa Anna, riola de Zit, les Planes, La Serra, barranc del mas de Capcir, les Moles i Serverals.
No va fer tant fred com semblava, encara que el Sol no el vam veure en tot lo camí. Quan érem al barranc del mas de Capcir mos vam trobar amb los de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre que anaven a fer el tomb de les Moles. Vam estar parlant amb ells una estona mentre es reagrupaven i desprès ells van tirar per la pista i naltros, que som molt putes, per una sendera, que la pista de les Moles es bastant exigent. Quan érem a dalt, mos los vam tornar a trobar, encara que nomes venia mig grup: los altres havien decidit tirar avall per la carretera perquè tenien compromisos familiars. Es dur, això de ser ciclista...
A partir d’aquí vam fer junts la sendera que baixa fins al barranc de les Moles i quan vam arribar baix, l’Angel va petar la cadena. La gent de la Penya va continuar perquè encara els hi quedava un bon tros, mentre naltros arreglàvem lo desperfecte i acabàvem d’investigar lo final de la cursa per uns bancals perduts que haurem de netejar si no trobem una altra alternativa de pas.
Quan arribàvem al poble va començar a ploure i vam decidir que era hora de tancar-se dins de casa, encendre el foc i no moure’s en tot lo dia, que de fred ja n’haviem passat prou.
