Transplanes

Igual que fa quinze dies, quedem a les 7 del matí per anar cap a Santa Bàrbara a fer la 2ª Transplanes, segona prova de la Xallenger d’enguany. Durant la nit ha fet una bona tronada i el dia comença fred, però quan arribem a Santa Bàrbara lo Sol ja calenta una miqueta més i podrem, per fi, lluir l’equipació.

Arribem al poliesportiu i mos trobem amb Víctor i Josep que fa una estoneta que son per aquí, a mes de Jaume “Trumfa” que mos seguia des de Móra. O sigui que avui serem cinc tivissans per terres del Montsià. Anem a recollir els dorsals i la bossa amb lo regal, i desprès a fer un tomet per calentar una miqueta. Abans de la cursa parlem amb lo Xut i la Yrene que han baixat a ajudar a la gent del UC Santa Bàrbara: això es l’esperit Xallenger!!

Es dona la sortida amb un llançament de coet i sortida estil marabunta, com ja es habitual. Víctor i Josep desapareixen per allà al davant mentre la resta del grup intentem seguir-los fins que arribem a un embut que mos fa perdre’ls de vista tan a ells dos com a Jaume, que avui porta piles alcalines. Durant uns quilòmetres jo també perdo a l’Angel i m’hi he de posar amb ganes per no quedar despenjat. L’agafo al començament d’una sendera de pujada que fem junts fins que s’ha de parar per un problema al canvi. Jo continuo fins dalt i l’espero. Passa un corredor, cinc, deu, Jairo, que em diu que l’Angel ha trencat lo canvi i es queda amb lo de l’organització. No pot ser!! Fa quinze dies jo vaig tenir problemes i ara l’Angel. Espero una miqueta mes i, com que no ve, vaig avall. Estic a la zona de les senderes, tan de pujada com de baixada: amunt, avall, amunt, avall fins que arribo al primer avituallament desprès de salvar una caiguda segura al perdre la roda del davant. Quan ja marxava sento un que crida “Necessito un mecànic”. L’Angel. No pot canviar de marxes i ha fet totes les senderes amb pinyó petit. Primer sembla que es un problema de la patilla, però veiem que te la funda del cable pessigada. Los de l’organització ho arreglen estil Mc Giver: plàstic d’una ampolla i esparadrap. Perfecte!! Un 10 per aquesta gent. A partir d’aquí anirem los dos junts a fer el recorregut llarg que et comença a castigar als últims quilòmetres: primer una sendera de pujada que hem de fer a peu, per desprès fer una mica de sendera de baixada, fer una pista de pujada bastant forta però amb premi dalt de tot en forma de sendera de baixada llarga, llarga, tècnica, amb molta roca i amb ningú davant meu (avantatges de ser dels últims). Fa-bu-lo-sa. Arribo a l’avituallament, on hi havia el Xut i la Yrene, amb un mal de braços de collons. Arriba l’Angel que també es queixa dels braços i anem a fer l’últim tros de sendera entremig de bancals d’oliveres per arribar al poliesportiu d’on havíem sortit tres hores abans. Anem a buscar lo nostre plat de botifarretes amb torrades d’all i oli i, com que no hi havia cervesa, Coca-cola. Un petit descans, les bicis al cotxe i cap a casa.

Des d’aquí volem felicitar a l’organització per una cursa amb molt bon ambient, que mos ha agradat molt i ha tingut de tot. Molt millor que la de l’any passat. Lo dia també ha acompanyat perquè no ha fet calor i, com que durant la nit va ploure, no hi havia gens de pols i les senderes es feien molt be. Aquesta es una cursa a la que també tornarem l’any que ve.

La propera cursa de la Xallenger és a Xerta lo 27 de maig.

Diumenge al mati anirem a fer lo recorregut curt de la Cabra d’enguany per poder treure el perfil i passar-li aquest i el llarg al Xut perquè pugui organitzar-ho tot amb temps de sobres. A dos quarts de nou a les piscines. I a la tarda al pati de les escoles per participar en la trobada d’entitats.

Camí dels Bandolers

Quedem a les 7 del mati per enfilar cap a Sant Carles de la Ràpita i així iniciar la nostra participació a la Xallenger d’enguany. Serà la presentació en societat de la nova equipació ja que diumenge passat no vam poder sortir per raons diverses i vam haver d’aplaçar-ho fins lo dia de la cursa.

Arribem amb temps de sobres per anar a recollir el dorsal, l’obsequi i posar-ho tot a punt. Fa molt vent i bastant fred. O sigui que, de moment, amb dos samarretes i jaqueta. Saludem a la resta de la representació tivissana (Jaume, Josep, Victor i Adrià) i fem un tomet per anar calentant. Sortim amb una  mica de retard i fem uns quants quilometres de carretera a un bon ritme. Quan arribem a la fabrica de ciment d’Alcanar, agafem pista i amunt, amunt. Desprès avall, avall per una pista molt rapida i perillosa amb uns escòrrecs que no veies fins que era massa tard. Un de l’Ampolla es va pegar una castanya davant meu que Deu n’hi do. Tornem a pujar fins arribar al primer avituallament on mos agrupem lAngel, l’Antonio, Jaume “Pataca” i Ferran. Tornem a anar amunt fins arribar a dalt de tot i poder gaudir d’unes vistes espectaculars del Delta per, tot seguit, tirar avall per la millor sendera de la cursa; tècnica, rapida, xaladora i amb espectacle de l’Angel que va fer una volada de campionat i es va aixecar com si no hagués tocat a terra. Quin artista que està fet!!. I, es clar, quan vam arribar baix, tornem a pujar, primer poc a poc fins que arribem on se separen la curta de la llarga, i desprès mes costeruda fins que la pista es transforma en sendera. Aquí vaig començar a tenir seriosos problemes amb lo nucli de la roda del darrere que feia dies que gemegava. Cada cop feia més soroll i, finalment, va rendir la seua anima i es va fondre quan arribàvem al segon avituallament. Decideixo seguir perquè quedava una pujadeta i desprès baixada fins al poble. Si ho arribo a saber, vaig enrere i faig la curta. La baixada molt bé i a tota bufa però quan ja estàvem arribant al poble mos fan anar amunt una altra vegada. Cagonlospedret!! Au, a espenyer un quilometre. Arribo a la cruïlla i ja veia lo poliesportiu. S’ha acabat, penso. Doncs no, amunt. Però, que no tindrà mai fi aquesta duatló? Sort que un noi del control te compassió de mi i m’estalvia l’ultima pujada que tenia un 20% de pendent. Ara si que ja he arribat i me’n vaig directe a fer una cerveseta, que me l’he guanyada. Al cap de cinc minuts arriben l’Angel i l’Antonio. Mentre parlem ve l’Adrià, que ja va vestit de civil i que, com a mínim, fa mitja hora que ha arribat. Portem les bicis al cotxe i anem a menjar uns musclos boníssims, gambes, botifarres i cervesa. No tenim sort amb lo sorteig de regals però almenys marxem amb la panxa plena i contents de la 1ª Camí de Bandolers de Sant Carles de la Ràpita. Suposo que Josep “Marret” i Victor “Zoilo” també s’ho van passar be, però com que quan naltros vam arribar ells ja no hi eren, no vam poder parlar.

Mentre tornem cap a casa comentem la jugada i creiem que el recorregut està be però te massa asfalt. Es una cursa rodadora, no massa dura i amb una distancia ideal. Si no hagués tingut los problemes amb la roda, potser l’hauríem fet en dos hores i mitja. L’any que ve ho tornarem a provar. Felicitar a l’organització per l’esforç que han fet.

I ara a preparar-mos per la 2ª Transplanes a Santa Bàrbara lo 29 de maig. Esperem que la representació tivissana torni a ser ben nodrida. Avui érem 7.

Llei Omnibus

Hem cregut oportú fer un aclariment sobre la famosa Llei Omnibus i, mes concretament, sobre allò que fa referencia al pas de motos per les senderes.

Primer cal saber que la llei encara no ha estat aprovada. Per tant, segueix estant en vigor la llei que limita el pas de motos i quads per camins de menys de 4 metres, encara que ningú ho respecti.

L’avantprojecte de la nova llei de simplificació i millora de regulació, en l’apartat agroambiental diu: “Es permet la circulació motoritzada per les pistes i els camins delimitats en xarxes o itineraris establerts pel Departament competent en matèria de medi natural i que podran tenir una amplada inferior a 4 metres.” En cap lloc es diu que es podrà passar per senderes, que continuen sent camins prohibits pels vehicles motoritzats.

Sortida minimalista

Ahir va ser diumenge de Rams i es va notar en l’afluència de gent a la sortida: nomes l’Angel i Ferran. Decidim anar cap a Ginestar passant per la sendera de Banyoles, una mica de carretera i cap a Biscorn per Canyelles i el bosc de Candieta. Com que anàvem be de temps i feia un dia fantàstic, tirem pel barranc dels Fogassos i quan arribem al coll del Monegret, l’Angel diu que avui vol baixar pel camí vell de Sant Blai i no per la sendera de la font. Intento que s’ho repensi però no hi ha res a fer. O sigui que anem pel camí vell (no val l’esforç) i abans d’arribar a l’ermita torna a posar nom a les escales, encara que aquesta vegada ha patit una miqueta. Parem a la font a beure una mica d’aigua i cap al poble a fer una cervesa. No es que hàgim suat massa per haver fet 34 quilometres, però hi ha tradicions que no es poden perdre.

Dimarts anirem cap a les Moles i decidirem quines rutes fer aquest cap de setmana llarg. A veure si podem fer un parell de sortidetes.
I a partir de diumenge avançarem les sortides mitja hora: ara seran a dos quarts de nou.