Igual que fa quinze dies, quedem a les 7 del
matí per anar cap a Santa Bàrbara a fer la 2ª Transplanes, segona prova de la
Xallenger d’enguany. Durant la nit ha fet una bona tronada i el dia comença
fred, però quan arribem a Santa Bàrbara lo Sol ja calenta una miqueta més i
podrem, per fi, lluir l’equipació.
Arribem al poliesportiu i mos trobem amb
Víctor i Josep que fa una estoneta que son per aquí, a mes de Jaume “Trumfa”
que mos seguia des de Móra. O sigui que avui serem cinc tivissans per terres del Montsià. Anem a recollir els
dorsals i la bossa amb lo regal, i desprès a fer un tomet per calentar una
miqueta. Abans de la cursa parlem amb lo Xut i la Yrene que han baixat a ajudar
a la gent del UC Santa Bàrbara: això es l’esperit Xallenger!!
Es dona la sortida amb un llançament de coet i
sortida estil marabunta, com ja es habitual. Víctor i Josep desapareixen per
allà al davant mentre la resta del grup intentem seguir-los fins que arribem a
un embut que mos fa perdre’ls de vista tan a ells dos com a Jaume, que avui
porta piles alcalines. Durant uns quilòmetres jo també perdo a l’Angel i m’hi
he de posar amb ganes per no quedar despenjat. L’agafo al començament d’una
sendera de pujada que fem junts fins que s’ha de parar per un problema al
canvi. Jo continuo fins dalt i l’espero. Passa un corredor, cinc, deu, Jairo,
que em diu que l’Angel ha trencat lo canvi i es queda amb lo de l’organització.
No pot ser!! Fa quinze dies jo vaig tenir problemes i ara l’Angel. Espero una
miqueta mes i, com que no ve, vaig avall. Estic a la zona de les senderes, tan
de pujada com de baixada: amunt, avall, amunt, avall fins que arribo al primer
avituallament desprès de salvar una caiguda segura al perdre la roda del
davant. Quan ja marxava sento un que crida “Necessito un mecànic”. L’Angel. No
pot canviar de marxes i ha fet totes les senderes amb pinyó petit. Primer
sembla que es un problema de la patilla, però veiem que te la funda del cable
pessigada. Los de l’organització ho arreglen estil Mc Giver: plàstic d’una
ampolla i esparadrap. Perfecte!! Un 10 per aquesta gent. A partir d’aquí anirem
los dos junts a fer el recorregut llarg que et comença a castigar als últims
quilòmetres: primer una sendera de pujada que hem de fer a peu, per desprès fer
una mica de sendera de baixada, fer una pista de pujada bastant forta però amb
premi dalt de tot en forma de sendera de baixada llarga, llarga, tècnica, amb
molta roca i amb ningú davant meu (avantatges de ser dels últims). Fa-bu-lo-sa.
Arribo a l’avituallament, on hi havia el Xut i la Yrene, amb un mal de braços
de collons. Arriba l’Angel que també es queixa dels braços i anem a fer l’últim
tros de sendera entremig de bancals d’oliveres per arribar al poliesportiu d’on
havíem sortit tres hores abans. Anem a buscar lo nostre plat de botifarretes
amb torrades d’all i oli i, com que no hi havia cervesa, Coca-cola. Un petit
descans, les bicis al cotxe i cap a casa.
Des d’aquí volem felicitar a l’organització
per una cursa amb molt bon ambient, que mos ha agradat molt i ha tingut de tot.
Molt millor que la de l’any passat. Lo dia també ha acompanyat perquè no ha fet
calor i, com que durant la nit va ploure, no hi havia gens de pols i les
senderes es feien molt be. Aquesta es una cursa a la que també tornarem l’any
que ve. 
La propera cursa de la Xallenger és a Xerta lo
27 de maig.
Diumenge al mati anirem a fer lo recorregut
curt de la Cabra d’enguany per poder treure el perfil i passar-li aquest i el
llarg al Xut perquè pugui organitzar-ho tot amb temps de sobres. A dos quarts
de nou a les piscines. I a la tarda al pati de les escoles per participar en la
trobada d’entitats.
