Vuit tivissans
vam anar ahir a Xerta per participar a la 7ª Marxa del riu Ebre que organitza
la gent del Club btt La Moleta. Enguany la novetat era un canvi total de
recorregut ja que en comptes d’anar cap al Pinell i Miravet, pujàvem fins a
Paüls. Recordant lo munt de problemes de cansament que vam tenir l’any passat,
la cosa prometia. Sobre el paper, lo nou recorregut es veia dur però
assequible. La realitat va ser bastant diferent.
Es dona la sortida a les 9 de tots los participants del
recorregut llarg. Anem en grup per dins del poble fins que les motos s’aparten
i es fa la sortida típica de maricon l’últim. Però ja de sortida hi ha les
primeres confusions perquè el grup capdavanter s’equivoca i van per on no toca.
Es tota una novetat veure que et passa gent que normalment arriba una hora
abans que tu a meta i que no els veus en tot lo camí ni de lluny. De totes
maneres, abans d’arribar al canal les coses ja s’havien normalitzat i tothom
anava al lloc que li corresponia. Després d’uns quilometres anant pel costat
del canal, trobem la primera sendera de la que no podem gaudir gaire perquè
n’hi ha un que fa tap i no es vol apartar. Comencem malament. Arribem al punt
mes baix de tota la cursa i, a partir d’aquí, cap amunt. Fins a Paüls? No, més
amunt i doblat. Pugem per pistes, per camins, per senderes, per ciment, per
asfalt i pugem, pugem i pugem fins arribar al cementiri de Paüls, allà dalt de
tot. I quan ja pensàvem que s’havia acabat lo pujar, resulta que encara has de
pujar més i dos vegades pel mateix lloc. La mare que ho va matricular!!
Comencen los primers avisos de les cames amb intents de pujades de bessons que
es salven com bonament es pot i agafant posicions estranyes damunt de la bici.
I finalment, una cosa que semblava impossible: comencem a baixar. S’ha acabat
lo patiment i ara ve l’hora de xalar. Sendereta avall i a sac fins a Paüls on
tornem a passar per davant del cementiri però ara per anar cap avall. Anem
baixant per camí fins a trobar la carretera de Paüls i amunt una altra vegada, amb
avisos constants de rampes, per tornar a seguir la pista del costat del canal i
fer l’ultima sendera xaladora abans d’entrar a meta. Per fi!! Això s’ha acabat.
Entrem al Casal a buscar una mica de beure i un entrepà que
vam trobar boníssim. No se si era la gana que teníem o el cansament, però ho
vam trobar tot molt bo. Fem petar la xerrada amb los amics de la Ribera i quan
ja n’hem tingut prou de menjar i beure marxem cap a casa a descansar que d’aquí
una setmana hi tornem a ser, aquest cop a Amposta.
Moltes gracies al Club btt La Moleta, a l’organització i tots los voluntaris per fer-mos
patir de valent aquest diumenge amb lo circuit més dur dels que hem fet fins
ara. Cada cop que baixem a Xerta tornem cap a casa amb unes quantes rampes i
descobrim músculs que no sabíem ni que existien. I també moltes gracies a tots
los fotògrafs pels records de la cursa que mos envieu en forma d’imatges.
La classificació dels socis va ser aquesta:
Víctor – 55 – 2:40
Antonio – 68 – 2:49
Oscar – 93 – 3:01
Esteve – 94 – 3:01
Ferran – 103 – 3:05
Jaume – 125 – 3:24
Àngel – 150 – 3:43
La participació va ser de 162 corredors.
