diumenge, 30 de juny de 2013

Diumenge de duatló



Avui hem anat cap a Móra per fer una sortida amb los amics de la Penya que sempre mos sorprenen. Dani, que és coneix tots los camins i senders de la comarca i més, ha proposat d’anar cap a la font del Teix i, sense cap objecció, cap allà hem anat. Naltros hauríem volgut anar a investigar lo circuit de la Cursa de l’Auberge que es farà diumenge que ve, però no mos han fet cas i tampoc hem volgut insistir massa. Potser millor, perquè així nomes patirem una vegada. 
 Anem per carretera fins a Ginestar i pugem per la pista de les brosses per anar empalmant camins i acabar sortint a la carretera del Perelló. Un recorregut poc exigent on tothom anava xerrant i sense patiments. Creuem la carretera i anem fent fins que els del davant diuen “bandera verda i fins a la bassa”. Normalment aquest comentari vol dir que comença lo patiment. I així ha estat. Primer una pujadeta, desprès planet, una altra pujadeta, planet, una bona rampa i una altra i una altra i això no s’acaba mai i on és la bassa que no la veig. Finalment arribem a la bassa, tota plena d’aigua que donaven ganes de llançar-s’hi de cap. Fem cinc minuts de descans i Dani diu de pujar fins a la font del Teix, que està allà dalt i des d’on hi ha molt bones vistes. Doncs anem-hi. I aquí comencem la duatló. Amaguem una mica les bicis, no sigui que pugi algú amb camió i mos les robi, i tirem amunt amb un calcat que no és lo més adequat però que al final fa la seua funció. Anem pujant com cabretes i passem per davant d’un  bosc de teixos increïble. Aquests arbres deuen ser molt vells i potser tenen cent o dos-cents anys o ves a saber i és difícil trobar arbres tan vells a les nostres comarques per culpa dels incendis. Arribem a la font del Teix d’on raja una aigua fresca, fresca i que, en tot moment, ha tingut una boca o una ampolla al davall. Des d’aquí dalt hi ha unes vistes espectaculars de la cubeta de Móra, les muntanyes de Tivissa, lo Montsià i, fins i tot, s’endevinen los Pirineus allà al fons entre la boirina. I comentem lo poc que coneixem les coses que tenim més a prop. Fem viatges a la quinta forca que mos costen un munt de diners i és la primera vegada que molts de naltros pugem aquí dalt. Almenys avui ja hi hem pujat i ara toca baixar. I si pujar ha costa una mica baixar tampoc serà molt fàcil perquè hi ha una bona pendent i, com ja he dit abans, perquè no portem lo calçat més adequat per aquest tipus d’activitat. Amb alguna relliscada que altra arribem a la bassa, agafem les bicis i avall que fa baixada. Seguim lo mateix camí que hem fet de pujada fins que mos desviem per seguir el barranc dels Burgans i sortir a la carretera davant del castell de Miravet. D’aquí fins a Móra per carretera amb algun intent de relleu poc reeixit, una escapada neutralitzada i arribada en grup pel camí de la Sénia. I cadascú cap a casa seua fins diumenge que ve quan mos tornarem a veure a la Cursa de l’Auberge de Benissanet, que promet ser de les més dures de la Xallenge.