dilluns, 3 de juny de 2013

5ª Duextrem



Tornavem a ser una bona representació de tivissans ahir a Amposta amb la presencia de l’Andreu però la baixa de l’Antonio que haurà d’estar uns quants dies sense tocar la bicicleta. A la finca del Cabiscol tot estava a punt per una bona matinal multi esportiva, amb proves de marxa, duatlo i btt. Aquesta gent de Montbike quan s’hi fiquen, ho fan a l’engròs.
I amb màxima puntualitat sortim al galop, perquè aquí a Amposta no fan servir motos per obrir la cursa, sinó un cavall. Doncs au, tots darrere el cavall fins arribar a la clàssica pujada per sortir de la finca i que obliga a posar peu a terra nomes començar. La cursa es va estirant i quan tornem a passar per la finca desprès d’haver fet la primera pujada forta a Quicolis i la primera baixada per sendereta potent, encara s’estira més. A la sortida de la finca em trobo amb tres cavalls que semblava que també volien participar i havien decidit saltar la tanca, però es veu que el reglament no ho permetia i els van tornar a tancar. A partir d’aquí, un tros d’asfalt per anar-mos apropant a la Paridora, un nom ben apropiat. Anem pel costat de l’autopista i després per un barranc destrossa cames i que t’ompli de dubtes a l’hora de decidir quina és la millor tècnica per travessar-lo: anar ràpid amb lo perill de que marxi la roda del davant o lent amb lo perill de quedar-te clavat? Res, avant com sigui i que duri poc.  Com totes les coses, lo patiment s’acaba i ara enfilem la serreta de Freginals amb una sendera de pujada que fa patir i una sendera de baixada que fa xalar. A baix mos espera un avituallament i ara si que comença lo patiment de veritat. Amunt, amunt, amunt cap a la Paridora amb unes rampes dalt que et fan donar-ho tot. No son tan fortes com les de Riba-roja però ben poc s’hi porten.  Lo premi per arribar dalt, és una sendera de baixada espectacular. Avall i a sac!! Ara ja anem de tornada i nomes mos queda passar per Freginals i tornar a pujar per la sendera de Quicolis però amb 40 quilometres a les cames que es fan notar i de quina manera. A més d’un li van començar a pujar músculs i agafa rampes d’elevat voltatge. Però aquesta pujada també tenia premi en forma de sendera de baixada molt xaladora fins arribar a meta. S’ha acabat!! A per la cervesa i la baldana, esperar que vagi arribant tothom i cap a casa a fer la migdiada. I amb tota la historia vam acabar marxant sense fer ni una fotografia. Devíem estar realment cansats...
Enguany hi ha hagut alguns canvis respecte a l’any passat que han fet la cursa molt més bonica. Les senderes son totes fantàstiques i amb trossos de tota classe i nivell i aquell tros que vam passar per uns aiguamolls va ser molt bonic i tot un encert.
Felicitar a l’organització i a tots los voluntaris per una cursa fantàstica. Lo circuit estava molt ben marcat, hi havia gent allí on havia de ser-hi i el tracte que mos doneu a l’arribada és immillorable. I encara te més mèrit fent tres curses alhora!!
Ara mos queda un meset per descansar fins a la BTT de l’Auberge a Benissanet. I això de descansar ho diem per dir perquè ja sabem que aquí no descansa ni Deu. Bé, n’hi ha un que si.

Classificacions dels socis del Club entre 173 participants:
Víctor – 37 – 2:28
Andreu – 77 – 2:50
Ferran – 81 – 2:51
Jaume – 120 – 3:12
Oscar – 134 – 3:22
Àngel – 156 – 3:41
L’Esteve va haver de retirar-se per problemes físics que esperem estiguin solucionats per la propera cursa.

Adrià – 39 - 2:31.
Felicitats a tots. Ja en tenim una altra al sac!