IV Duextrem

Hi ha moments, en una cursa, que penses “ Que hi faig jo aquí, patint sense necessitat? Amb lo be que estaria a casa o a la platja. No em tornareu a veure més lo pel per aquí” I acabes la cursa i tots aquests pensaments desapareixen i ja fas plans per l’any que ve per tornar-hi mentre et menges un tall de pa amb baldana i una cervesa.

Doncs això és una mica lo que va passar ahir a la IV Duextrem d’Amposta organitzada per la gent de Montbike.

Arribem, com sempre, amb temps de sobres a la finca del Cabiscol, un lloc fantàstic damunt d’Amposta amb un petit llac, ovelles, cavalls i maduixots al costat del camí que feien molt bona pinta.  Anem a recollir lo dorsal, però abans veiem passar als de l’Extrem Team que han vingut a participar a la cursa de muntanya i que tenen la sortida a les vuit del matí. A dos quarts de nou surten los participants de la marxa mentre naltros mos mengem uns talls de coc rapit i coca farcida de cabell d’àngel boníssims. Amb les piles carregades mos preparem per sortir al galop darrere d’un cavall com es habitual a la Duextrem. I també com es habitual, desseguida hem de baixar de la bici per fer la primera pujadota de sortida de la finca que mos porta a un camí asfaltat i a rodar. Fem un petit tomb que és nou d’enguany i que mos torna a la finca. A partir d’aquí, com sempre: amunt i avall, amunt i avall. Fem trossos molt rodadors per pistes i camins asfaltats, senderes de pujada, senderes de baixada, barrancs eterns que no s’acaben mai, que fan que la sensació de calor sigui molt alta i que ajuden a pensar en allò que he dit al principi. Sort que hi ha molts avituallaments que ajuden a passar-ho millor. Repetim alguns trossos de la cursa de Santa Bàrbara però al reves: allò que va ser pujada ara és baixada. D’això se’n diu amortització de territori. La part final del recorregut mos fa entrar a Freginals per una pujada matadora i tornada cap al Cabiscol amb la ja coneguda pujada del camí asfaltat per on havíem passat feia unes tres hores. Arribem uns millor que altres i directes a per la cervesa que ja sabíem que trobaríem. Després la teca i a comentar la jugada, saludar als de l’Extrem que, com sempre, han fet molt millor paper que naltros amb la mega crack Thais arribant primera. També saludem al Xut i l’Yrene que han vingut a portar la copa que va rebre en nom de la Xallenger com a la millor iniciativa esportiva de l’any. I ben merescuda.

Tornant cap al poble parlàvem del gust que dona baixar a fer la Duextrem: organització impecable, recorregut ben marcat i on et tracten de meravella: la cervesa no s’acaba mai!! I s’ha de tenir en compte que organitzen quatre esdeveniments alhora: duatló, cursa de muntanya, marxa i cursa btt. Recomanable al 100%. I com sempre diem, encara que tinguem pensaments contraris en alguna fase de la cursa, l’any que ve tornarem. Felicitats una vegada més.

I aquesta es la classificació dels membres del club:

Victor       57        2:41

Josep       58        2:41

Ferran      105      3:13

Angel       115      3:17

Jaume      122      3:25

I ara a descansar fins lo 8 de juliol que anirem a fer los Senders del Dip. Aquesta cursa no forma part de la Xallenger però mos fa molta il·lusió participar-hi i servirà d’entrenament per la cursa de l’auberge a Benissanet la setmana següent. Aquí si que patirem...

Canvi de plans

Ahir teníem previst fer el possible recorregut llarg de A per la Cabra d’enguany però vam decidir canviar i anar cap a Gavadà passant per Aumet,.una zona que feia temps que no visitàvem.

La pujada fins al coll de Monetze la vam fer sense suar massa però la calor ja apretava i encara no eren les nou... A partir d’aquí tot baixada fins a Aumet. Abans d'arribar-hi trobem una bici que algú que devia fer dos metres d'alt ja no volia. Quin ferro! Desprès d'una pujadeta per arribar a la pista de Gavadà, fem parada llarga perquè l’Angel ha perdut lo bidó d’aigua i ha de tornar enrere a buscar-lo i, quan ja marxàvem, em dono compte de que la meua roda esta desinflada. Quatre manxades i amunt, meravelles del tubeless. Agafem la pista direcció a Gavadà i la baixada a sac fins que se li creua un gos a l’Antonio que no se’l menja per centímetres: anaven gos, gossa i un cadellet. Desapareixen pel bosc i naltros camí de tornada cap a Tivissa per les Moles. La meua roda seguia perdent aire i a l’arribar baix decideixo anar per carretera fins al poble mentre els altres se’n van a fer l’ultima sendera del dia.

Arribo a casa amb la roda baix de tot. Be, ja ho miraré a la tarda que ara m’he de dutxar i anar a bufar al casament de Quimo, que no s’espera la cançó que li tenim preparada. Felicitats company!!

I diumenge que ve cap a Amposta per participar a la Duextrem, quarta prova de la Xallenger.

Marxa Marato BTT del Riu Ebre

Sortim a quarts de vuit del mati cap a Xerta per participar a la VI Marxa Marato btt del riu Ebre, tercera prova de la Xallenger. Arribem amb temps de sobres per poder anar a buscar dorsals i posar-ho tot a punt. Saludem als habituals d’aquestes proves, sobretot gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre i fem les fotos de record.

Abans de les 9 ja estem a punt però encara haurem d’esperar una miqueta per raons tècniques. Finalment sortim amb deu minuts de retard per la Via Verda direcció cap a l’estació de Benifallet. Aquest es un tram neutralitzat i tothom s’ho pren amb calma, excepte l’Angel que no para de passar gent i desapareix per allà al davant. Al cap d’uns vuit quilometres deixem la Via Verda i agafem una pista de pujada que comença suau però que poc a poc es va enfilant fins que has de posar peu i caminar.  Arribem dalt i comencem un tros que anirà planejant fins al Pinell on hi ha el primer avituallament i on se separen la curta de la llarga, encara que hi ha gent que no ho veu i acabarà fent la llarga.  Aquí lo nostre grup ja s’ha partit: l’Antonio vol fer bon paper i s’ha posat piles noves, desprès Josep i Victor al seu ritme de sempre igual que Jaume una mica mes enrere i finalment los veterans que mos ho prenem amb molta calma perquè, com que no guanyarem, tampoc cal que anem a patir. A mes, avui lo sol apreta i ho acabarem pagant. Sortim del Pinell i, desprès d’una baixada xaladora i rapida, comença la primera pujada forta que fem sense massa problemes. Arribem a dalt i com que tot lo que puja desprès baixa, doncs baixem. Primer per una pista ampla i desprès per una sendera amb algun pas complicat que s’acaba al costat del riu. Aquí agafem un camí asfaltat que acaba a les famoses escales de Miravet: l’Antonio i jo les vam pujar totes menys l’últim esglaó i és una pujada matadora. Sort que desprès es baixa per dins del poble i es planeja fins al pas de barca per poder recuperar les forces. Aquí hi ha un altre avituallament i el segon tram neutralitzat.

Trobem a Josep, Victor i Jaume que també estan esperant la barca. L’Antonio ja es a l’altra banda. Pugem a la barca en plan marabunta perquè ningú es volia quedar a terra. Per això vam fer el viatge amb una roda a l’orella, un manillar enganxat al fetge i un pedal clavat a la cama. Tot i això, hi havia molt bon ambient amb tota la gent fent broma i pegant-li crits al del 600 roig que estava una mica afectat de trobar-se rodejat de tanta bici. Segur que recordarà lo dia que va travessar lo riu. L’arribada a l’altra banda també va ser  complicada perquè quan ja estàvem a punt de desembarcar, la barca se’n va tornar cap al mig del riu. Lo barquer va suar de valent per tornar-mos al lloc. Un altre que també recordarà aquest dia. Un  cop desembarcats comencem a pujar cap a Rasquera on hi ha un altre avituallament i la font de la plaça per omplir aigua amb gust de cloro. Sortim de Rasquera i comença la segona pujada forta del dia. Aquesta serà molt més dura pels quilometres acumulats i la calor que ara si que apreta. Primer anem per la carretera vella i desprès agafem una pista que puja i puja i puja. Arribem a dalt i ara cap a baix de tot però quan arribes a baix torna a pujar i aquí començà lo festival de rampes: primer als bessons que no va durar gaire i després a la cuixa que si que va durar i que em va fer baixar de la bici. Des d’aquí i fins a l’arribada va ser un patiment constant de notar com pujaven i anar fent massatges o parar un minut per poder recuperar-me. Arribem al coll i avall cap a Benifallet on hi havia l’últim avituallament i on vaig estar una bona estona esperant l’Angel i que em va servir per poder descansar lo suficient per fer l’ultima curta però intensa pujada que t’acaba destrossant. Vaig arribar dalt justet, justet i ara nomes quedava baixar fins a la Riberola i l’estació de Benifallet. Ja hi som. Des d’aquí anem xino-xano per la Via Verda on s’agreix lo pas per dins dels túnels i la fresca que t’hi trobes. Finalment arribo a Xerta sol i amb rampes a tot lo cos. L’Angel arriba cinc minuts després perquè s’ha hagut d’aturar per ajudar a una padrina que havia caigut davant seu. Anem a buscar la samarreta de record i un bon plat de pasta. La cervesa s’ha acabat. Aquest es lo càstig per ser dels últims d’arribar. Que hi farem. Mengem, fem les fotos de rigor i carreguem les bicis al cotxe. Ara és l’Angel qui te problemes amb los bessons i es queda tieso com un pal. I des de Xerta fins a Ginestar jo vaig amb rampes a la cuixa. Quin festival!! Després sabem que, qui mes qui menys, ha tingut problemes de rampes o calambres, com diuen per aquí baix.

Aquesta es la cursa mes dura de la Xallenger amb diferencia. Son 65 quilometres amb 1200 metres de desnivell i molta calor. Realment esgotadora, però com sempre diem, l’any que ve repetirem. Nomes demanar-li a l’organització que pensi en tots los participants i no nomes amb los primers perquè hi va haver alguns avituallaments on lo líquid estava justet i calent i a l’arribada no quedava cervesa i les talles mes corrents de samarretes s’havien acabat: nomes quedaven M i S. S? En una cursa on nomes hi participa una dona? Vinga nois, que ho podeu fer millor.

Sortida amb la gent de la Penya

Aquest diumenge vam anar a fer un tomb pel Pinell amb los amics de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre. Sempre ve de gust fer sortides amb ells per poder veure altres zones del territori que no coneixem i compartir un mati pedalant amb un bon grup de gent.

Sortim a les 9 de davant el Casal de Jubilats de Mora 21 ciclistes, entre ells una noia ben valenta i cinc representants del club btt Tivissa. Anem per pistes direcció cap a Miravet fins que ens desviem per pujar cap al Pinell. Abans d’arribar-hi fem part del recorregut de la cursa de diumenge que ve a Xerta. Parem cinc minuts davant de la bonica Cooperativa per omplir los bidons d’aigua i comentar la jugada. A partir d’aquí mos separem i un grupet decideix tornar cap a casa per la carretera mentre la resta seguim pel recorregut de la cursa a buscar les senderes de baixada que mos han de portar a Miravet. La sendera bonica i xaladora perquè si. Arribem al costat del riu i preparats per enfilar les escales que mos duran fins a la part mes alta del poble, just davall del castell. Nomes l’Antonio va ser capaç de pujar fins dalt de tot. I es que aquestes escales son dures de fer. Un cop a dalt bona baixadeta per dins del poble fins a la plaça on mos arriba una olor de paella que fa que pedalem amb mes ganes per poder arribar a casa tan aviat com sigui possible. A mida que arribem a Mora la gent va desapareixent i naltros aprofitem per fer una cerveseta al Turú abans de pujar al cotxe i tornar cap a casa. Al final hem fet 47 quilometres amb no massa desnivell però amb molt bona companyia. Repetirem.

Arreglar i pedalar

Després

Abans

Hem tingut un cap de setmana bastant carregat d’activitat: dissabte vam anar a arreglar un tros de la sendera de Padrells i diumenge vam tornar a Llaberia per provar variants noves. També teníem l’opció d’anar a La Fatarella a fer la Trencatorrompers però amb les curses de la Xallenger anem mes que servits. Potser l’any que ve...

Dissabte a les 8 del matí ja érem a punt per arreglar un tros d'una sendera que mos agrada molt perquè es va recuperar per la cursa de A per la Cabra 2011. Lo Xut s’hi va passar unes quantes hores netejant-la i no es qüestió de deixar perdre tota la feina que es va fer, o sigui que, poc a poc, l’anem arreglant i millorant però sense que perdi les zones tècniques. Ara tocava arreglar una zona d’empedrat que estava a punt de desfer-se i que vam liquidar en una hora i mitja. Abans era un pas una mica tècnic i ara es quasi una autopista. I sinó pregunteu-li a Josep que ja la va provar.

I diumenge vam anar cap a Llaberia per fer una ruta que te de tot: carretera, pista i sendera, baixades rapides i pujades molt dures però sempre rodejats d’un paisatge meravellós. Aquesta vegada, fins i tot vam tenir temps de deixar les bicis i anar a veure la cova del Ramer on hi ha la resta d’unes construccions que sorprenen una mica pel lloc on estan situades. Imatges d’uns temps passats on la vida era molt dura. Va ser una sortida on ja vam començar a notar la calor: arribant a les Moles lo termòmetre de la bici marcava 38º i tothom s’havia acabat l’aigua de les ampolles. I això que aquesta ruta va molt de temps per sota d’arbres i el Sol no et cau a plom, però quan la calor apreta poca cosa es pot fer.  A partir d’ara les sortides seran a les 8 del matí per poder aprofitar la fresqueta al màxim.

Arreglem senderes

Dissabte a les 8 del mati quedarem davant ca l'Angel per anar a arreglar la part baixa de la sendera de Padrells i després fer un esmorzar. Com mes serem abans acabarem la feina i abans podrem anar a menjar la rostida de carn.

Si voleu venir, porteu guants i un xapo.

Possible recorregut curt de A per la Cabra 2012

Diumenge vam anar a fer lo recorregut curt que proposarem per la cursa de A per la Cabra 2012. Sortim a quarts de nou de les piscines per sota la Baranova, Extramurs i direcció a Padrells  per fer lo mateix recorregut de l’any passat fins a Maula amb un parell de variacions entremig. A Maula s’agafa la sendera de la Cuna cap al mas de Samarra i el moli del Rei, seguim cap als horts de la Roja per sortir al Puig i cap a les quatre carreteres, direcció La Serra i, al primer quilòmetre, agafem una sendera que desemboca en una pista que mos porta per l’Aumedina cap a Campos i al final una sendera que comunica amb lo camí de Santa Anna i que seguim fins arribar a la carretera de La Serra. Aquí es separen la llarga, que gira cap al camí dels Terrers Blancs, i la curta que va cap a les piscines passant per la carretera vella.

Seran uns 24 quilometres amb un desnivell de 800 metres. Pròximament penjarem lo perfil.