Avui, tres socis
del club hem anat a participar a la primera de les dos proves de la Xallenge
David Duaigües que s’ha fet a Almatret, un poble petit de la comarca
del Segrià amb uns 400 habitants. I
clar, quan se’t presenten 650 ciclistes amb ganes de passar-ho be, tot lo poble
hi participa. Gran ambient a la plaça, on les graelles ja rostien carn i pa des
de primera hora del matí acompanyat d’uns bons porronets de vi. Naltros decidim
anar per feina, agafar els dorsals i no omplir-mos la panxa que sinó desprès
les conseqüències poden ser nefastes. Quedem d’acord que tots farem lo circuit
curt d’uns 25 quilometres perquè el llarg és de 45 quilometres i els últims 5 o
6 son tots de pujada amb un desnivell no apte per segons quines edats. O sigui,
com portar 40 quilometres al cos i haver de pujar des de Padrells fins al coll
de Monetze. Hi ha coses que es millor deixar-les pels pros.
A les 9 tocades es dona la sortida i primer fem un tomb
circular per estirar el grup i tornar a travessar lo poble en direcció al riu
primer per pista i desprès per una sendera llarguíssima i molt divertida tot i
les pedres que relliscaven bastant i que van donar mes d’un ensurt, però
realment la xalada va ser bona, bona de veritat. Primer anàvem per damunt de la
boira que desprès es va anar obrint i va acabar desapareixent quan vam arribar baix
de tot al costat del riu. Aquí tornem a agafar pista i anem seguint lo riu
durant una estona fins que arribem al segon avituallament per començar la
pujada del dia. Amunt, amunt, amunt i quan ja semblava que erets dalt, giraves
un tomb i tornava a pujar amunt, amunt i tornem a repetir: gires un tomb i
amunt. Això no s’acaba mai!! Finalment arribem a un control on me posen un gomet
i em diuen “Cap avall!!” i jo pregunto “Tots cap avall? Los de la curta també?”
“Aquest és lo circuit llarg, la separació era al començament de la sendera”. Macagondena!!
Però si jo volia fer la curta!! Penso
durant uns segons si passar de tot i tirar avall, però no em veig amb cor de
tornar a fer aquesta pujada una altra vegada. I, molt sàviament, decideixo preguntar-li al
del control com puc anar cap al poble, que ja n’he tingut prou “Agafa aquesta
pista amunt i acabaràs sortint a la carretera una mica abans d’Almatret”. Doncs
au, som-hi, amunt per no perdre el costum. Veig alguna marca de pneumàtic i
dedueixo que no soc l’únic que s’ha equivocat, encara que no em serveix de
gaire consol. Trobo la carretera, enfilo cap al poble, torno a creuar-lo i a l’arribada
em trobo amb los companys del club que ja feia mes de mitja hora que m’esperaven.
Agafo la bossa d’obsequi, una beguda i cap al cotxe que ja tinc ganes de
marxar.
O sigui, primer o segon o tercer o ves a saber quin classificat
del circuit mitjà d’uns 35 quilometres, un circuit que ni hi és, ni se l’espera.
Però com que havia de sortir en algun lloc, aquestes son les nostres posicions
finals al circuit curt, on han participat 128 corredors:
Jaume – 21 – 1:23:15
Angel – 41 – 1:35:16
Ferran – 91 – 1:53:07
Diumenge que ve farem lo circuit llarg de la segona prova d’aquesta
Xallenge a Seròs. Suposo que allí segur que no m’equivocaré...
