A per la Cabra 2012

Diumenge vam sortir a fer el reconeixement del possible recorregut llarg de A per la Cabra d’enguany per poder treure el perfil i calcular temps.

Vam quedar a les vuit sense pensar que era el dia que canviaven l’hora. Mos trobem a les piscines amb cares de son però a punt per xalar una bona estona. Sortim en direcció als abeuradors i pugem per sota la Baranova i, per Extramurs, anem cap a Padrells per repetir el recorregut de l’any passat fins a Maula amb l’excepció d’una curta sendera i una variant que hem introduït com a novetat. Quan estàvem pels Jumanos, la roda del davant comença a perdre aire: ahir vaig ficar llanda tubeless i vaig aprofitar la coberta que tenia. Mala idea perquè esta plena de forats pels laterals. L’inflem una mica i decidim seguir, a veure si hi ha sort i aguanta. De moment sembla que si, però a meitat de la sendera que baixa cap al barranc de Sant Blai ja veig que no podré seguir. O sigui que decideixo tornar cap a casa i anar a buscar espàrrecs mentre ells tres segueixen avant. Mala sort. De totes maneres he pogut penjar algunes fotos i el perfil del recorregut llarg que es podrà fer en 3 hores (2 hores qui vagi a sac).

Ahir ho vam estar comentant una mica i hi ha opinions per tots los gustos: uns creuen que es més dura que l’any passat, altres, que ho es menys. Hi ha una miqueta més de sendera i nomes repetim la primera part del recorregut de l’any passat. Esperem que agradi tant o més. Tornarem a fer-la unes quantes vegades més abans del 30 de setembre per acabar de polir detalls i deixar-la ben a punt.

Sortida per Mora

Lo cap de setmana passat no vam planificar cap sortida perquè volíem passar un diumenge esmorzant amb la família, o anant a fer un tomb amb la dona o fent qualsevol altra activitat que normalment no fem perquè diumenge al mati esta reservat a la bici. Però ahir vam tornar a la normalitat fent una ruta pel terme de Mora amb la gent de la Penya i del CC Salou. A les 9 tocades sortim del davant de la Llar de jubilats, punt de trobada històric tant de bicis com de motos. Som quasi una vintena que arranquem cap a La Fatarella. La major part del trajecte es per pistes rodadores: passem per les Camposines i anem pujant sense patir massa, excepte l’últim tros que, desprès de fer una sendera de pujada bastant criminal, mos deixa davant d’unes trinxeres de la Guerra Civil, ben a prop de La Fatarella. Desprès fem un trosset de carretera i agafem una sendera de baixada molt rapida i xaladora. Degut als compromisos familiars habituals i calçotades pendents, es decideix tornar cap al poble per poder ser a casa a la 1. A la benzinera de les Camposines, un grup marxa per la carretera cap a Mora i l’altre es fica pel barranc per poder allargar una miqueta mes la sortida. Al final hem fet uns 40 quilometres sense patir, amb molt bon ambient i per llocs no habituals per naltros. Tenim un terme molt gran, però també es bonic sortir fora per conèixer altres termes i amb gent d’altres pobles. Sempre pots conèixer algú que està mes llunat que l’Angel a l’hora de baixar per llocs difícils...

Diumenge que ve farem tot lo recorregut de la Cabra d’enguany per poder tenir totes les dades necessàries i seguir planificant per fer una cursa de categoria. Sortirem a les 8 del mati des de les piscines.

I com que el dia ja s’allarga bastant, començarem a sortir los dimarts per la tarda cap allà a quarts de sis. Farem tombs d’una hora i mitja i uns 20 quilometres. Qui vulgui venir ja xiularà.

Preparant la Cabra

Ahir vam anar a fer lo primer recorregut sencer de la Cabra d’enguany. Fins a Maula serà com l’any passat. A partir d’aquí, passarem per la Cuna i cap a Pixavaques per sortir als horts de la Roja. Desprès farem lo tomb a Santa Anna i baixarem per la Riola de Zit per anar cap a La Serra per agafar la pista del barranc del mas de Capcir, sendera de pujada i tornar cap al poble pel GR. Seran uns 40 quilometres pel recorregut llarg i uns 22 pel curt. Per problemes tècnics no hem pogut penjar el perfil de la ruta. Tornarem a repetir-la d’aquí tres setmanes. Si algú vol venir, sortirem a les 8:00 del mati perquè la calor ja comença a apretar una miqueta.

Mes endavant també quedarem per netejar un parell de llocs, sobretot la part final de la sendera del GR que les motos s’han encarregat de destrossar (ahir mos en vam trobar dos de cara) i uns bancals perduts que s’han de desbrossar. Encara queda molt de temps per la cursa però mes val tenir la feina feta amb prou antelació per no haver d’anar amb presses d’última hora.

De tomb amb un que coneix lo terme

Ahir vam anar cap a les Moles amb Josep Maria per baixar per una sendera nova que desconeixíem. Vam pujar per Natocs com sempre i vam seguir la pista fins que, en un revolt, mos vam trobar de nassos amb un grupet de destrossa camins que no eren del poble.

Aquí vull fer un petit incís per trencar una llança en favor dels motoristes endureros de Tivissa que es comporten, en general, bastant bé i respecten los camins perquè saben lo important que és. Inclús s’han ofert voluntaris per ajudar-mos a arreglar senderes i camins, oferta que, evidentment, acceptem de molt bon gust. Aneu-vos preparant perquè tenim prevista una neteja pel mes que ve. Ara bé, dit això, la majoria d’aquests que ronden pel terme en moto son uns poca-vergonyes, per no dir paraules més gruixudes. Potser em faré pesat però cada sortida es la mateixa historia: camins destrossats i una manca de respecte total per l’entorn. Que hi ha un pi al mig del camí que no em deixa passar? Cap problema: tallo pel mig del bosc i em quedo tan ample. I si ho he destrossat tot, ja tornarà a créixer. Doncs no, tros de quòniam, los camins s’han de cuidar i no anar donant cops de gas a tot arreu per demostrar que ets lo mes ruc de la comarca.

Fet aquest petit incís, reprenc lo fil quan aquells tres impresentables van marxar i naltros vam seguir endavant fins trobar la sendera desconeguda. És bastant difícil de trobar si no t’hi porten perquè l’entrada esta amagada i bastant bruta. Primer hi ha una pujada molt forta però desprès metres i metres de sendera meravellosa amb parts tècniques i altres mes fàcils. Quina xalada!! Inclús aquells que no siguin fanàtics de les senderes, s’ho passaran de conya. Hi tornarem molts mes cops perquè es una de les millors que hem fet fins ara. Finalment, la sendera es torna pista que acaba en un bancal de presseguers. D’alli fem  una mica d’excursió fins arribar a la pista del barranc de Mussefres i tirem amunt fins que trobem una batuda dels de La Serra a la bassa dels bombers. Com que encara no han amollat los gossos seguim avant pel barranc del mas de Capcir per anar a trobar la sendera que mos portarà fins al camí de les Moles i pel GR fins al barranc de l’Oliva i cap a casa, però passant primer per la sendera de la Fotx. O sigui que a les 12 ja érem al poble. Josep Maria va marxar pitant cap a casa, perquè ja se sap que els xiquets petits donen molta feina i s’ha d’ajudar a la dona, i els altres vam aprofitar per fer el vermut al bar Nono, d’on cal destacar l’amabilitat del servei i la qualitat i varietat del producte. I, a més, tenen garatge per poder deixar les bicis amb total tranquil·litat. Un lloc molt recomanable.

Esmorzar bttaire

Dissabte farem un esmorzar fraternal per parlar de la bici, del Club i de lo que convingui. Esteu tots i totes convidats a una rostida de carn i un bon vi de la Terra Alta. Mos trobarem a les 9 del mati davant de la Societat i marxarem cap al Moli del Rei on l'Oriol Mendez mos tindrà preparades unes brases fantàstiques.

Podeu venir en bici, en cotxe o a peu, però es molt important que porteu gana. També ensenyarem los dibuixos de la nova vestimenta del Club btt Tivissa. Qui estigui interessat ja podrà fer la comanda dissabte mateix.

La bici no és excusa

Ruta del Rovelló congelat

Primera sortida conjunta amb la gent de la Penya Ciclista Ribera d’Ebre i res millor per celebrar-ho que fer la Ruta del Rovelló, una clàssica, vaja. Marxem puntuals a les 9 del mati i amb -4º. Fins que no arribem a la cruïlla de Pratdip no comencem a entrar en calor, però no massa tampoc, perquè el fred mos va acompanyar tot lo camí. Sort que el dia era clar i el Sol es deixava veure, perquè sinó hauríem patit de valent. Abans d’una hora ja som dalt de tot i a punt per començar la part mes divertida d’aquesta sortida. Fem una paradeta per les fotos de rigor, menjar una mica i comentar lo fred que fa: los bidons d’aigua estan mig congelats i algú ofereix granissat de Gatorade... Tirem avall per la sendera fantàstica i llarga fins al mas del Ramer on comencen les rampes amb un 18% de desnivell. Amunt, amunt i amunt, una miqueta avall i amunt, amunt una altra vegada fins arribar al coll del Motarro. Ja nomes mos queda una pujadeta abans d’arribar a l’era sense nom . Quan érem a meitat pujada mos apareixen quatre destrossa camins, entre ells un del poble i l’Angel li diu: “ Que? Heu destrossat molt lo camí?”  “No, no gaire” que diu l’altre. Ai mentider, que per allí on passeu no torna a créixer l’herba i tot s’omple d’escòrrecs. Doncs al tanto, que naltros no mos passem un dissabte al mati arreglant senderes perquè desprès vinguis tu i destrossis tota la feina. Be, seguim que encara mos queda baixar per la sendera que mos portarà fins al mas d’Eloi. Mentre baixem podem anar veient les marques que han deixat los nostres amics de les motos. Sort que no ho havien destrossat gaire...

Ara toca agafar la pista del barranc del mas de Capcir fins a trobar la sendera que mos ha de portar fins al camí de les Moles. Mentre mos agrupem, apareix la Thais que venia de fer un tomb per la Fou. Portava mes de quatre hores corrent. Quina maquina!! Us estalvio los comentaris de la gent de Móra quan la van veure marxar. No estan acostumats a femelles d’aquesta categoria.... I com que el temps apretava i molts ja estaven patint per la rebuda que els hi faria la dona, vam decidir tirar pel recte i baixar per la sendera de Natocs i ràpid, ràpid cap als cotxes i cap a casa.

Mos ho vam passar molt be tot i el fred que feia. No hi va haver cap avaria i ningú es va fer mal, que es lo mes important. I es una bona experiència sortir amb gent d’altres clubs. Ara hem de veure quin dia podem anar amb ells perquè mos ensenyin alguna de les seues rutes. Potser la dels 100 quilometres? Ja veurem.