diumenge, 13 de novembre del 2011

Ruta del rovelló. Repetim, que hi ha gana...

Després del fiasco de la setmana passada, decidim tornar a intentar fer sencera aquesta ruta. Avui l'Angel estrena rodes, pneumatics tubeless, pinyonera 36-12 i cadena. Tremolem nomes de pensar lo repas que mos pot donar. Quin perill que te l'amic!!
Ep, que vaig d'estrena, xiquets

Lo dia torna a estar nuvol però no fa tant fred i aixo que mitja hora abans de marxar han caigut quatre gotes, res que mos pugui impedir aquest segon intent. Agafem la carretera direcció cap a Llaberia. Fins a la cruïlla de Pratdip anem lleugerets perquè ja vaig dir que aquesta carretera no mos agrada gaire, sobretot a mi que soc enemic de l'asfalt.
A partir d'aquí, ja anem mes relaxats: la carretera està en molt bon estat i no hi ha gens de transit. Be, un parell de ciclistes que mos trobem de cara i alguns cotxes quan ja arribàvem a Llaberia. O caçadors o boletaires il.lusos.
No, jo no estreno res avui
Trobem una mica de boira que ens fa témer que potser caurà aigua però, al cap de cinc minuts, veiem lo sol calentant lo riu a Mora. Aixo promet.


Parem a menjar una barreta i un trosset de codonyat abans de començar a baixar per la sendera meravellosa per on no passa ningú. I que duri. Avui baixem molt millor, perquè ja ho coneixem de la setmana passada. La part final d'aquesta sendera es molt tècnica amb tombs tancats, però mos ho passem de conya. Llastima que sabem lo que ve després de  tanta diversió: patiment. Rampotes que et mengen la moral quan les mires, però tothom sap que, per poder baixar, primer has de pujar. Doncs au, amunt. Tenim lo consol que avui ningú ha caigut baixant per la sendera. Llastima, perquè vam riure a base de be.

Arribem dalt i tornem a baixar, per tornar a pujar per un espedregall que no hi ha manera de fer seguit sense posar el peu a terra. I naltros que mos pensàvem que no hi havia res mes dur que les Vallongues. Ai, pobres desgraciats. Després de patir una miqueta mes, finalment tornem a ser al coll del Motarro.
Una baixadeta mes i una altra pujada, on vam haver de tornar enrere la setmana passada per problemes físics. Aquesta vegada no em clavo res i aconseguim arribar al camí de Montalt que mos ha de portar fins al mas d'Eloi. Aquí l'Angel decideix que aquesta serà la Ruta del rovelló. Tothom d'acord perque es un nom molt encertat. Tirem avall i les vistes son espectaculars: 200 metres a sota nostre hi ha el barranc de Mussefres i, davant nostre, uns tallats que cal admirar. Intentem parar i fer unes fotos, però l'Angel va llançat i segueix tirant mentre va dient "aixo es una passada, aixo es una passada". I te tota la raó. Mos trobem amb una sendera aubagosa amb pedres que rellisquen molt. I, es clar, tenim la primera culada del dia a càrrec de lAngel que avui vol ser protagonista indiscutit. Peró la sendera es una passada, tornem a xalar com a xiquets petits. Es tècnica, amb bastanta roca i bon desnivell. Mos trobem un parell de pins travessats al camí i arribem al mas d'Eloi sense cap mes incidència. Aquí agafem una altra sendereta per anar a trobar lo barranc de Capcir i pujar fins a les Moles i l'Angel diu que potser s'hauria de dir la Ruta de les cireres de pastor, però es massa llarg. Ruta del rovelló s'escau mes. Aquesta pujada mos acaba de fondre a tots. Jo poso l'excusa de que vull menjar les esmentades cireres de pastor i em paro a mitja pujada per agafar una mica d'aire. Quan arribem a dalt, l'Antonio diu que portem cremades 2.200 calories i 1.200 m de desnivell acumulat. La sortida mes dura que hem fet pel terme. A l'Angel li agradaria convidar a altres clubs a fer aquesta sortida però jo li dic que potser millor que ho deixem córrer o mos ho faran pagar car. Estem d'acord que aquesta es una ruta dura, dura, que te de tot: carretera, senderes tècniques i rampotes destrossa my body. Ho acabem baixant per la sendera de Natocs on li fotem un ensurt a Sauvelles, que anava passejant l'escopeta, que encara riem ara. Quan ha vist l'Angel es devia pensar que era un senglar de color groc. Hahahahahaha!!!!
I avui, tothom migdiada, que mos ho mereixem.
I dissabte a Amposta a recollir los premis de la Xallenger: l'Angel ha participat a les set proves i jo a sis.