Hi ha moments, en una cursa, que penses “ Que
hi faig jo aquí, patint sense necessitat? Amb lo be que estaria a casa o a la
platja. No em tornareu a veure més lo pel per aquí” I acabes la cursa i tots
aquests pensaments desapareixen i ja fas plans per l’any que ve per tornar-hi mentre
et menges un tall de pa amb baldana i una cervesa.
Doncs això és una mica lo que va passar ahir a
la IV Duextrem d’Amposta organitzada per la gent de Montbike.
Arribem, com sempre, amb temps de sobres a la
finca del Cabiscol, un lloc fantàstic damunt d’Amposta amb un petit llac,
ovelles, cavalls i maduixots al costat del camí que feien molt bona pinta. Anem a recollir lo dorsal, però abans veiem
passar als de l’Extrem Team que han vingut a participar a la cursa de muntanya
i que tenen la sortida a les vuit del matí. A dos quarts de nou surten los
participants de la marxa mentre naltros mos mengem uns talls de coc rapit i
coca farcida de cabell d’àngel boníssims. Amb les piles carregades mos preparem
per sortir al galop darrere d’un cavall com es habitual a la Duextrem. I també
com es habitual, desseguida hem de baixar de la bici per fer la primera
pujadota de sortida de la finca que mos porta a un camí asfaltat i a rodar. Fem
un petit tomb que és nou d’enguany i que mos torna a la finca. A partir d’aquí,
com sempre: amunt i avall, amunt i avall. Fem trossos molt rodadors per pistes
i camins asfaltats, senderes de pujada, senderes de baixada, barrancs eterns
que no s’acaben mai, que fan que la sensació de calor sigui molt alta i que
ajuden a pensar en allò que he dit al principi. Sort que hi ha molts
avituallaments que ajuden a passar-ho millor. Repetim alguns trossos de la
cursa de Santa Bàrbara però al reves: allò que va ser pujada ara és baixada. D’això
se’n diu amortització de territori. La part final del recorregut mos fa entrar
a Freginals per una pujada matadora i tornada cap al Cabiscol amb la ja
coneguda pujada del camí asfaltat per on havíem passat feia unes tres hores. Arribem
uns millor que altres i directes a per la cervesa que ja sabíem que trobaríem. Després
la teca i a comentar la jugada, saludar als de l’Extrem que, com sempre, han
fet molt millor paper que naltros amb la mega crack Thais arribant primera. També
saludem al Xut i l’Yrene que han vingut a portar la copa que va rebre en nom de
la Xallenger com a la millor iniciativa esportiva de l’any. I ben merescuda.
Tornant cap al poble parlàvem del gust que
dona baixar a fer la Duextrem: organització impecable, recorregut ben marcat i
on et tracten de meravella: la cervesa no s’acaba mai!! I s’ha de tenir en
compte que organitzen quatre esdeveniments alhora: duatló, cursa de muntanya,
marxa i cursa btt. Recomanable al 100%. I com sempre diem, encara que tinguem
pensaments contraris en alguna fase de la cursa, l’any que ve tornarem. Felicitats
una vegada més.
I aquesta es la classificació dels membres del
club:
Victor 57 2:41
Josep 58 2:41
Ferran 105 3:13
Angel 115 3:17
Jaume 122 3:25
I ara a
descansar fins lo 8 de juliol que anirem a fer los Senders del Dip. Aquesta
cursa no forma part de la Xallenger però mos fa molta il·lusió participar-hi i servirà
d’entrenament per la cursa de l’auberge a Benissanet la setmana següent. Aquí
si que patirem...
