Després d'un mes de vacances del blog, tornem amb la penúltima prova de la Xallenger amb un perfil
que feia por i 1.400 metres de desnivell. Enguany la sortida era des del
Circuit de Mora d’Ebre i cap allà vam anar set socis del club amb la intenció
de no patir massa i poder millorar la classificació del club: som setzens i
aspirem a mes.
Anem a recollir el dorsal i la bossa d’obsequis
i mos preparem per la sortida a peu de circuit. Primer es fa una volta d’escalfament
(igual que les motos) i desprès tots colocadets a la graella esperant lo semàfor
verd. I quan es posa verd, au, a córrer!! Fem una altra volta al circuit i sortim
per anar a buscar la pista que mos portarà cap a la primera gran pujada. I
quina pujadeta!! Sort que era de ciment perquè sinó hauria tocat baixar de la
bici. Si algú tenia dubtes de la duresa d’aquesta cursa, aquesta pujada los hi
ha tret. Arribem dalt i tenim la primera sendera de baixada i el primer tap del
dia protagonitzat per una xiqueta que no sap lo que vol dir cedir el pas. Que
hi farem, paciència!! Es una sendera no massa tècnica, però amb molta terra
solta que fa difícil controlar la bici. A meitat sendera em quedo sense aire a
la roda del davant i he de parar. Com que per molt que manxi, no agafa aire,
decideixo posar una càmera mentre no para de passar-me gent. Tots pregunten si
necessito res, però no cal: nomes necessito temps i força al braç per manxar lo
mes ràpid possible. Finalment tot es a punt i torno a la sendera baixant a tota
pastilla per recuperar el temps perdut, però esta clar que avui no es lo meu
dia i torno a punxar cent metres mes avall. No porto mes càmeres de recanvi i
he de plegar. Per sort soc a mitja hora del circuit i puc tornar caminant
mentre penso que si això m’havia de passar, millor avui que no d’aquí quinze
dies quan hi haurà la cursa de A per la Cabra. I també penso en Jaume, que va
punxar tres vegades a la Cursa de l’auberge de Benissanet i va tenir els sants
collons d’acabar-la. Avantatges de portar roda de 26”...
Arribo al circuit xino-xano, col·loco la bici
al cotxe i me’n vaig a veure l’arribada del tots los que no han tingut la meua
mala sort i podran fer tota la cursa. Quan portava una estoneta arriba el
junior del club, Joan Marc, que avui ha decidit no dormir fins tard i queda
quart del circuit curt. Fantàstic!! Aquest xiquet es un crack. Al cap de poca
estona arriba el primer del circuit llarg, lo segon i tercer lluitant fins al
final. Passa un temps, lo sol comença a apretar i arriba Victor en una molt bona posició, desprès Josep
i una miqueta mes tard l’Antonio que te a sa germana, cunyat i nebots
esperant-lo a l’arribada com Jaume que també te a les seues dones esperant-lo.
A l’Angel no l’espera ningú perquè fa molta calor i decidim anar al bar a
menjar i beure alguna cosa. L’Antonio ha arribat bastant cansat perquè li han
pujat tots los músculs de les cames. Quedem que l’any que ve mos dedicarem a
fer les curtes perquè ja tenim una edat i no estem per patir tant. Quan ja havíem
acabat arriba l’Angel i diu que s’ho ha passat tant be, que nomes ha patit los últims
cinc quilometres. I que això de fer les curtes es de mariques. Cagon l’olla,
ara mos ha tocat l’amor propi! Be, ja en parlarem l’any que ve. De moment mos
centrarem en la cursa mes important de totes: A per la Cabra. Les senderes ja
estan netes i nomes queden petits detalls que vam parlar amb lo Xut i que s’acabaran
de concretar a la reunió d’aquest dissabte.
Doncs au, mos veiem a Tivissa, bressol de totes
les senderes.
Classificació dels membres del club:
Víctor
35 2:36
Josep 60 2:53
Antonio
93 3:10
Jaume
113 3:32
Àngel
137 3:55
Circuit curt
Joan Marc
4 1:47