Ahir es va fer el lliurament dels trofeus als
participants de la Xallenger d’enguany al Casal de Benissanet. Cinc dels socis
del club teníem trofeus com a Finisher de 6 o 7 proves i cap allà vam anar, a
participar de la festa i poder tornar a saludar gent amb la que hem gaudit i
patit durant les 7 proves que han conformat la Xallenger 2012.
Lo temps va fer que la festa no fos tant lluïda
com tots hauríem volgut perquè hi va haver molta gent de Tortosa i pobles de més
avall que no va poder venir per culpa de l’aiguat que els hi estava caient: los
barrancs baixaven plens com feia temps que no es veia. Los que vam tenir la
sort de ser-hi vam poder tornar a gaudir d’un incombustible amo del micròfon
com és Paco. Mos vam fer un bon tip de riure.
Primer es van donar els trofeus als Finishers
de 5, 6 i 7 proves, cridant a tots los components del cada club alhora, fet que
va agilitzar molt lo lliurament d’aquests trofeus. Després ja es va anar
cridant individualment als guanyadors de les diferents categories així com al
club amb mes punts i amb mes participants. Finalment un petit aperitiu,
xerradeta amb la gent i cap a casa a veure el futbol. Després, naltros encara vam seguir
la festa amb un soparet al Missamaroi per celebrar tot lo que hem fet durant
aquest any i parlar de nous projectes per l’any que ve. I com que teníem bona
corda, un se’n va anar a Vandellos a veure Xeic! i Obrint Pas i als altres encara
mos va donar temps d’anar al Kempes a fer un combinat abans d’anar a dormir. I
sense patir, perquè ja sabíem que avui no podríem sortir: aigua, aigua i més
aigua. I que no s’aturi, que encara recordem com estaven de secs los camins,
los bancals i tot lo bosc aquest estiu. Per aquestes terres diem que lo riu és
vida i, per tant, l’aigua és vida. Que plogui, que si no podem sortir amb bici,
sortirem a buscar caragols.