dilluns, 15 d’abril de 2013

1ª Figot Race



Ahir, set socis del club vam anar a Riba-roja per participar en la primera prova de la Xallenger 2013. Hi havia ganes de començar la temporada i això es va notar en una inscripció molt alta, quasi 300 persones.
La primera cursa sempre serveix per retrobar gent que feia temps no veies, tornar a saludar a companys ocasionals de cursa i fer noves coneixences perquè durant molta estona de la cursa vas amb lo mateix grup de gent i sempre acabes comentant la duresa del recorregut o la bellesa del paisatge o coses de la bici. I aquesta és la gracia de la Xallenger: excepte los del davant de tot, que venen a guanyar, la resta ja estem contents en poder participar i descobrir llocs nous per on algun dia potser tornarem a venir a fer un tomet.
Arribem sobrats de temps, anem a buscar els pitrals i la bossa corresponent i comencem a preparar-ho tot: una cremeta per això, una altra per allò, aquest gel que vaig veure al Decathlon i que m’han dit que va molt be per quan notes fluixera...en fi, lo mateix ritual de cada cursa. Un cop ben empolainats, fem un tomb per anar calentant i cap al punt de sortida. Cinc minutets, coet amunt i som-hi. Sortim direcció cap al camí de Maials, travessem lo riu i amunt. Primer pista asfaltada i desprès camí. De seguida es separen la curta i la llarga. Tots hem decidit que avui farem la llarga: te un bon desnivell però creiem que no serà molt dura. Los primers quilometres son suaus però ràpidament venen les rampes que acaben sent impossibles i que hem de fer a peu. Un cop dalt, als peus dels molins d’Almatret, una mica de pla i avall per una sendera rapida i amb trams bastant tècnics on mes d’un va sortir pel davant. Arribem baix i amunt un altre cop. També hi ha unes bones rampes però no cal baixar de la bici, encara que hi ha algun tros que cal apretar les dents. Tornem a ser dalt, ara per la banda de La Fatarella, i avall novament per una pista amb molta pedra petita que va donar bastanta feina en lo pas d’alguna corba, després una sendereta, un altre cop pista asfaltada que mos farà passar per davant de l’ermita de Sant Francisco i mullar-mos una mica en travessar lo barranc. Arribem a la carretera i seguim fins al riu que travessem per damunt de la presa per tornar a agafar lo camí de Maials i fer l’ultima pujadeta. I quina pujadeta!! Primer be, però va arribar un punt que vam haver de baixar de la bici un altre cop. Quan ja portes 40 quilometres a les cames, lo cos no està per massa histories i les cames comencen a enviar avisos de rampes i pujades de bessons que mes val no ignorar. Encara podem fer l’últim tros de la pujada dalt de la bici perquè la pendent no és tant forta. Ara ja nomes queda anar cap avall, tornar a travessar el riu i entrar al poble havent hagut de baixar de la bici novament en una sendereta en pujada que era impossible.
Un cop arribats anem a buscar beure i una clotxa meravellosa. Comentem la cursa mentre esperem que arribi tothom, lliurament de premis, sorteig de regals i cap a casa amb la primera al sac.
Molt, molt bona organització. I això encara te més mèrit perquè és la primera cursa que organitzen. Tot lo recorregut estava molt ben senyalitzat, hi havia voluntaris per tot arreu, un munt d’avituallaments i una cursa que, sense tenir molta sendera, mos va agradar a tots i no va ser molt dura. Moltes felicitats a l’organització i enhorabona. I una menció especial a la senyora que servia la cervesa perquè és una crack. Gracies a tots.
Aquesta va ser la classificació dels socis entre 198 participants:
Antonio – 91 – 2:44
Oscar – 104 – 2:49
Esteve – 109 – 2:52
Ferran – 115 – 2:53
Jaume – 151 – 3:12
Àngel – 168 – 3:33

L’Andreu es va haver de retirar als últims quilometres, per culpa de punxar les dos rodes al mateix temps. Això és realment mala sort. Esperem que a la propera les coses li vagin millor. Ànims.
També cal esmentar la participació d’un altre tivissà. L’Adrià va acabar en una molt meritòria 34ª posició amb un temps de 2:22.
I ara a seguir preparant-mos per la Camí dels Bandolers a Sant Carles de la Ràpita lo 5 de maig. Allí mos veurem.