Ahir, set socis del club vam anar a Riba-roja per participar
en la primera prova de la Xallenger 2013. Hi havia ganes de començar la
temporada i això es va notar en una inscripció molt alta, quasi 300 persones.
La primera cursa sempre serveix per retrobar gent que feia
temps no veies, tornar a saludar a companys ocasionals de cursa i fer noves
coneixences perquè durant molta estona de la cursa vas amb lo mateix grup de
gent i sempre acabes comentant la duresa del recorregut o la bellesa del
paisatge o coses de la bici. I aquesta és la gracia de la Xallenger: excepte
los del davant de tot, que venen a guanyar, la resta ja estem contents en poder
participar i descobrir llocs nous per on algun dia potser tornarem a venir a
fer un tomet.
Arribem sobrats de temps, anem a buscar els pitrals i la
bossa corresponent i comencem a preparar-ho tot: una cremeta per això, una
altra per allò, aquest gel que vaig veure al Decathlon i que m’han dit que va molt
be per quan notes fluixera...en fi, lo mateix ritual de cada cursa. Un cop ben empolainats,
fem un tomb per anar calentant i cap al punt de sortida. Cinc minutets, coet
amunt i som-hi. Sortim direcció cap al camí de Maials, travessem lo riu i amunt.
Primer pista asfaltada i desprès camí. De seguida es separen la curta i la
llarga. Tots hem decidit que avui farem la llarga: te un bon desnivell però
creiem que no serà molt dura. Los primers quilometres son suaus però ràpidament
venen les rampes que acaben sent impossibles i que hem de fer a peu. Un cop
dalt, als peus dels molins d’Almatret, una mica de pla i avall per una sendera
rapida i amb trams bastant tècnics on mes d’un va sortir pel davant. Arribem
baix i amunt un altre cop. També hi ha unes bones rampes però no cal baixar de
la bici, encara que hi ha algun tros que cal apretar les dents. Tornem a ser
dalt, ara per la banda de La Fatarella, i avall novament per una pista amb
molta pedra petita que va donar bastanta feina en lo pas d’alguna corba, després
una sendereta, un altre cop pista asfaltada que mos farà passar per davant de l’ermita
de Sant Francisco i mullar-mos una mica en travessar lo barranc. Arribem a la
carretera i seguim fins al riu que travessem per damunt de la presa per tornar
a agafar lo camí de Maials i fer l’ultima pujadeta. I quina pujadeta!! Primer
be, però va arribar un punt que vam haver de baixar de la bici un altre cop.
Quan ja portes 40 quilometres a les cames, lo cos no està per massa histories i
les cames comencen a enviar avisos de rampes i pujades de bessons que mes val
no ignorar. Encara podem fer l’últim tros de la pujada dalt de la bici perquè
la pendent no és tant forta. Ara ja nomes queda anar cap avall, tornar a
travessar el riu i entrar al poble havent hagut de baixar de la bici novament
en una sendereta en pujada que era impossible.
Un cop arribats anem a buscar beure i una clotxa
meravellosa. Comentem la cursa mentre esperem que arribi tothom, lliurament de
premis, sorteig de regals i cap a casa amb la primera al sac.
Molt, molt bona organització. I això encara te més mèrit perquè
és la primera cursa que organitzen. Tot lo recorregut estava molt ben senyalitzat,
hi havia voluntaris per tot arreu, un munt d’avituallaments i una cursa que,
sense tenir molta sendera, mos va agradar a tots i no va ser molt dura. Moltes
felicitats a l’organització i enhorabona. I una menció especial a la senyora
que servia la cervesa perquè és una crack. Gracies a tots.
Aquesta va ser la classificació dels socis entre 198 participants:
Antonio – 91 – 2:44
Oscar – 104 – 2:49
Esteve – 109 – 2:52
Ferran – 115 – 2:53
Jaume – 151 – 3:12
Àngel – 168 – 3:33
L’Andreu es va haver de retirar als últims quilometres, per
culpa de punxar les dos rodes al mateix temps. Això és realment mala sort.
Esperem que a la propera les coses li vagin millor. Ànims.
També cal esmentar la participació d’un altre tivissà. L’Adrià
va acabar en una molt meritòria 34ª posició amb un temps de 2:22.
I ara a seguir preparant-mos per la Camí dels Bandolers a
Sant Carles de la Ràpita lo 5 de maig. Allí mos veurem.
